Selenur

Un selenur és un compost químic que resulta de la combinació del seleni amb elements menys electronegatius que ell.

Hom els obté generalment per combinació directa de llurs elements i presenten propietats molt semblants a les dels sulfurs.^[1]

A la natura hom hi troba un bon grapat de minerals que químicament són selenurs. Alguns exemples són: l'athabascaïta és tetraselenur de pentacoure, ${\textstyle Cu_{5}Se_{4}}$; la umangita és el diselenur de tricoure, ${\textstyle Cu_{3}Se_{2}}$; la berzelianita és selenur de dicoure, ${\textstyle Cu_{2}Se}$; la clausthalita és un selenur de plom(II), ${\textstyle PbSe}$; la tiemannita és selenur de mercuri(II), ${\textstyle HgSe}$; l'eucairita és un selenur doble, el selenur d'argent i coure, ${\textstyle AgCuSe}$; i també la fischesserita, que és un diselenur de triargent i or, ${\textstyle Ag_{3}AuSe_{2}}$; com també la jacutingaïta que és el triselenur de mercuri i diplatí, ${\textstyle Pt_{2}HgSe_{3}}$.

Els selenurs han trobat aplicacions en el camp de noves tecnologies (electrònica i òptica). El selenur de zinc, ${\textstyle ZnSe}$, és el material preferit per a la fabricació de lents, finestres, acobladors de sortida i expansors de feix per la seva baixa capacitat d'absorció en longituds d'ona infraroges i la seva transmissió visible,^[2] i en la fabricació de LED blancs. N'hi ha que tenen propietats de superconductors: diselenur de vanadi, ${\textstyle VSe_{2}}$; diselenur de platí, ${\textstyle PtSe_{2}}$; diselenur de titani, ${\textstyle TiSe_{2}}$; diselenur de niobi, ${\textstyle NbSe_{2}}$; o el selenur de ferro, ${\textstyle FeSe}$. Altres tenen característiques de semiconductors: diselenur d'hafni, ${\textstyle HfSe_{2}}$; diselenur de molibdè, ${\textstyle MoSe_{2}}$; diselenur de tungstè, ${\textstyle WSe_{2}}$; diselenur de reni, ${\textstyle ReSe_{2}}$; diselenur d'estany, ${\textstyle SnSe_{2}}$; diselenur de tàntal, ${\textstyle TaSe_{2}}$; selenur de gal·lii, ${\textstyle GaSe}$; selenur de germani, ${\textstyle GeSe}$; triselenur de diindi, ${\textstyle In_{2}Se_{3}}$; o triselenur de dibismut, ${\textstyle Bi_{2}Se_{3}}$.^[3] El selenur de coure, gal·li i indi, ${\textstyle CuInGaSe}$, conegut com a CIGS, ha trobat aplicació en la fabricació de capes per a panells solars.^[4] El selenur de plom(II), ${\textstyle PbSe}$, s'ha utilitzat comunament com un fotodetector d'infrarojos en múltiples aplicacions, com espectròmetres de gas, flames de detecció d'infrarojos, espoletes per a municions d'artilleria o sistemes d'orientació d'infrarojos passius.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Selenur