Schorl

Schorl
Schorl (negre) amb quars i albita (blancs)
Fórmula química	Na(Fe₃2+)Al₆(Si₆O18)(BO₃)₃(OH)₃(OH)
Epònim	Zschorlau
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CK.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CK.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/C.08
Dana	61.3.1.10
Heys	17.5.44
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 15,98(5) Å; c = 7,15(3) Å;
Grup puntual	3m - ditrigonal piramidal
Grup espacial	grup espacial 160
Color	negre blavós a negre, a vegades negre marronós, rarament negre verdós
Macles	rarament en {1010} and {4041}
Exfoliació	pobra – molt pobra en {1120}, {1011}
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	7
Lluïssor	vítria, resinosa
Color de la ratlla	blanc grisenc a blanc blavós
Diafanitat	translúcida, opaca
Densitat	3,18 a 3,22 g/cm³ (mesurada); 3,244 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,660 a 1,672 nε = 1,635 a 1,650
Birefringència	δ = 0,025
Pleocroisme	fort
Impureses comunes	Mn, Mg, Ca, Li, Cr, Ti, F, K
Més informació
Estatus IMA	mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G)
Símbol	Srl
Referències	[1]

El schorl és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la turmalina. És dimorf de la luinaïta-(OH). Forma sèrie amb la dravita i també sèrie amb l'elbaïta.

El terme schorl va emprar-se cap a l'any 1400 en referència un poble suís anomenat actualment Zschorlau (Saxònia, Alemanya). Aquest poble tenia al costat una mina d'estany on, a més a més de cassiterita, s'hi trobava turmalina negra en grans quantitats. La primera descripció detallada del schorl amb el nom schürl i la seva localització en diverses mines d'estany d'Alemanya va ser escrita per Johannes Mathesius l'any 1562 sota el títol Sarepta oder Bergpostill. Cap a l'any 1600 s'empraven diferents noms en alemany com ara schurel, schörle i schurl. Al segle xviii el terme schorl era emprat en les zones on es parlava alemany.

La schorl és un silicat de fórmula química Na(Fe₃²⁺)Al₆(Si₆O₁₈)(BO₃)₃(OH)₃(OH). Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7. És un mineral piroelèctric i piezoelèctric. Segons la classificació de Nickel-Strunz, el schorl pertany a «09.CK - Ciclosilicats, amb enllaços senzills de 6 [Si6O18]12-, amb anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: fluorbuergerita, cromiodravita, dravita, elbaïta, feruvita, foitita, liddicoatita, olenita, povondraïta, fluorschorl, magnesiofoitita, rossmanita, oxivanadidravita, oxidravita, oxirossmanita, cromoaluminopovondraïta, fluordravita, fluoruvita, abenakiïta-(Ce), scawtita, steenstrupina-(Ce) i thorosteenstrupina.

El schorl es troba en granits, diorites, pegmatites gabroiques, greisens, skarns i vetes de quars. S'ha descrit a tots els continents incloent-hi l'Antàrtida. A Catalunya s'ha descrit en pegmatites al Cap de Creus (Alt Empordà), a la Mina de la Roca del Turó (Ripollès) i a la Mina Solitaria i a la Pedrera Eriasa (Vall d'Aran).^[2]