Salvador Anglada i Llongueras
Salvador Anglada Llongueras (Barcelona, 1878 – Can Tunis, 19 d'agost de 1936) fou un empresari i polític carlí català. Vivia al barri de Sants, on tenia una fàbrica de tints i blanqueigs i hi va fundar el Centro Carlista de Sants. El 1919 participà en una reunió a l'Ateneu Obrer Legitimista de Barcelona, presidida per Pere Roma, Miquel Junyent, Estanislao Rico Ariza i Ramón Sales, on es decidí organitzar un sindicat obrer, independent, basat en la doctrina social de l'Església, el Sindicat Lliure.[1] Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona pel districte 7 a les eleccions municipals de 1920, per la candidatura carlista jaumista. Durant aquests anys fou sotscaporal del somatent, dirigit per Josep Bertran i Musitu. Va patir un atemptat personal l'any 1921, la qual cosa va motivar que els seus companys volguessin venjar-lo.[2] Durant aquests anys, persones vinculades al Sindicat Lliure van ser responsables de represàlies i assassinats de sindicalistes del Sindicat Únic.[3][4] Va destacar com a orador en els mítings carlins.[5] El novembre de 1932 es va integrar en la candidatura Dreta de Catalunya.[6] El 20 de setembre de 1934 fou detingut per la Guàrdia Civil a Prades perquè van trobar municions i armes curtes al seu domicili de Barcelona.[7] Fou arrestat a casa seva, al carrer Rei Martí de Barcelona, el 14 d'agost de 1936. Acusat de carlí i catòlic, fou afusellat a Can Tunis el 19 d'agost de 1936.[8] El seu fill Ricard Anglada va lluitar a la guerra civil espanyola integrat en els requeté català, però fou fet presoner i fou internat en el camp de treball del SIM a Concabella.[9] La seva filla, Casilda Anglada Tomàs, va estar casada amb el també carlí Joaquim Isern i Fabra, alcalde de Parets del Vallès (1962-1966).[10] Un net seu va ser Carles Isern Anglada, militant del Partit Carlí de Catalunya.[11] Durant la dictadura franquista la plaça de Sants de Barcelona fou anomenada Plaça Salvador Anglada en honor seu.[12] Referències
|