Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Rotenona

Infotaula de compost químicRotenona
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular394,142 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Jícama, Tephrosia purpurea, Tephrosia vogelii, Tephrosia pentaphylla, Piscidia piscipula, Millettia ferruginea, Tephrosia leiocarpa, Derris trifoliata, Derris malaccensis, Millettia, Mundulea chapelieri, Derris elliptica, Derris brevipes, Millettia rubiginosa, Lonchocarpus salvadorensis, Tephrosia procumbens, Amorpha fruticosa, Neorautanenia mitis, Antheroporum pierrei, Erycibe expansa, Millettia pachycarpa, Tephrosia interrupta, Tephrosia linearis, Millettia pachyloba, Pachyrrhizus erosus, Spatholobus parviflorus, Tephrosia macropoda, Tephrosia strigosa, Tephrosia villosa, Deguelia urucu, Deguelia negrensis, Tephrosia cinerea, Lonchocarpus nicou, Pachyrhizus tuberosus, Arabidopsis thaliana, valeriana, Lonchocarpus chiricanus, Derris montana, Lonchocarpus heptaphyllus, Lonchocarpus utilis, Derris, Tephrosia candida i Lonchocarpus Modifica el valor a Wikidata
Rolagents de desacoblament i neurotoxina Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂₃H₂₂O₆ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC(=C)C1CC2=C(O1)C=CC3=C2OC4COC5=CC(=C(C=C5C4C3=O)OC)OC Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

CC(=C)[C@H]1CC2=C(O1)C=CC3=C2O[C@@H]4COC5=CC(=C(C=C5[C@@H]4C3=O)OC)OC Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,27 g/cm³ (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió166 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0 mmHg (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps5 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
IDLH2.500 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
Altres
sòlid inflamable Modifica el valor a Wikidata

La rotenona és un insecticida biològic extret de les arrels de diverses plantes de la família fabàcia entre elles les del gènere Derris.

Químicament, és una cetona pentacíclica (C23H22O₆) insoluble en aigua i soluble en els solvents orgànics. La rotenona és un compost químic cristal·lí inodor i incolor. Va ser el primer membre descrit de la família de compostos químics coneguts com a rotenoides.

Descobriment

Des de l'any 1848 hi ha registres de l'ús de la rotenona per matar erugues i durant segles les mateixes plantes s'havien fet servir per enverinar peixos.[1] El component actiu va ser aïllat primer pel botànic Emmanuel Geoffroy l'any 1895 i el va anomenar nicouline, d'un espècimen de Robinia nicou, actualment anomenat Lonchocarpus nicou, obtingut a la Guinea francesa.[2][3] L'any 1902, un químic japonès, Nagai, aïllà un compost químic pur cristal·lí de la planta Derris elliptica al qual va anomenar rotenona, pel nom japonès d'aquesta planta roten. L'any 1930, es va establir que químicament nicoline i rotenona eren el mateix.[4]

Sistema d'acció

La rotenona funciona interferint la cadena de transports d'electrons dins els mitocondris. Això interfereix amb el NADH durant la creació d'ATP i a més danya l'ADN i altres components dels mitocondris.[5]

Usos

La rotenona es fa servir com plaguicida, insecticida, i com piscicida no selectiu.[6]

Es comercialitza sota els noms de cubé, tuba, o derris, en preparació simple o en combinació sinèrgica amb altres insecticides.[7]

Presència en les plantes

La rotenona es produeix a partir de la seva extracció de les arrels i les tiges de diverses espècies de plantes tropicals i subtropicals, especialments les que pertanyen als gèneres Lonchocarpus i Derris.

Algunes de les plantes que contenen rotenona són:

Toxicitat

La rotenona està classificada per la World Health Organization com a moderadament perillosa.[12] És lleugerament tòxica pels humans i altres mamífers però extremadament tòxica pels insectes i la vida aquàtica incloent els peixos.[13]

Suïcidis a l'Amazònia

Els pobles indígenes de l'Amazònia brasilera cultiven plantes, conegudes amb el nom genèric timbó, amb les que produeixen rotenona. La substància és emprada en la pesca tradicional, disseminant el verí en estanys naturals per provocar la mort dels peixos i recollir-los amb facilitat. D'altra banda, segons les creences religioses d'alguns pobles, l'edat i la manera com mor una persona té una gran repercussió en la seva vida després de la mort. El cel superior és la casa de Bai, on podran trobar-se amb els seus parents difunts, i per arribar-hi s'ha de seguir el "camí del timbó" (konaha agi). A més, per gaudir del més enllà, cal que la persona mori quan es troba en plenitud física. Aquestes fes animistes, doncs, predisposen al suïcidi per ingesta de timbó (rotenona), que és la mortis causa no natural preponderant entre els joves de 14 a 28 anys d'aquests pobles.[14][15]

Referències

  1. ↑ Metcalf RL.. The Mode of Action of Organic Insecticides. National Research Council, Washington DC, 1948. 
  2. ↑ Ambrose, Anthony M. «Toxicological study of Derris». Industrial & Engineering Chemistry, 28, 7, 1936, pàg. 815–821. DOI: 10.1021/ie50319a017.
  3. ↑ «Useful tropical plants». ASNOM, 02-01-2008. Arxivat de l'original el 2007-09-06. [Consulta: 16 març 2008].
  4. ↑ La Forge, F. B.; Haller, H. L.; Smith, L. E. «The Determination of the structure of rotenone». Chemical Reviews, 18, 2, 1933, pàg. 181–213. DOI: 10.1021/cr60042a001.
  5. ↑ Mehta, Suresh. «Neuroprotective role of mitochondrial uncoupling protein 2 in cerebral stroke». Journal of Cerebral Blood Flow and Metabolism. [Consulta: 14 abril 2014].
  6. ↑ Peter Fimrite. «Lake poisoning seems to have worked to kill invasive pike». San Francisco Chronicle, 02-10-2007.[Enllaç no actiu]
  7. ↑ Hayes WJ.. Handbook on Pesticides, Volume 1. Academic Press, 1991. ISBN 0123341612. 
  8. ↑ 8,0 8,1 Fang N, Casida J «Cubé resin insecticide: identification and biological activity of 29 rotenoid constituents». J Agric Food Chem, 47, 5, 1999, pàg. 2130–6. DOI: 10.1021/jf981188x. PMID: 10552508.
  9. ↑ Coates Palgrave, Keith. Trees of Southern Africa. Struik, 2002. ISBN 0-86977-081-0. 
  10. ↑ Nellis, David W. Seashore Plants of South Florida and the Caribbean: A Guide to Identification and Propagation of Xeriscape Plants (en anglès). Pineapple Press Inc, 1994. ISBN 978-1-56164-056-0. 
  11. ↑ Barton D, Meth-Cohn O.. Comprehensive Natural Products Chemistry. Pergamon, 1999. ISBN 0080912834. 
  12. ↑ IPCS, International Programme on Chemical Safety; United Nations Environment Programme; International Labour Organization; World Health Organization.. The WHO Recommended Classification of Pesticides by Hazard. World Health Organization, 2007. ISBN 92-4-154663-8 [Consulta: 2 desembre 2007]. 
  13. ↑ Lupescu, Adrian; Jilani, Kashif; Zbidah, Mohanad; Lang, Florian «Induction of apoptotic erythrocyte death by rotenone». Toxicology, 300, 3, 10-2012, pàg. 132–7. DOI: 10.1016/j.tox.2012.06.007. PMID: 22727881.
  14. ↑ Poz, João Dal «Crônica de uma morte anunciada: do suicídio entre os Sorowaha» (en portuguès). Revista de Antropologia, 43, 2000, pàg. 89–144. DOI: 10.1590/S0034-77012000000100004. ISSN: 0034-7701.
  15. ↑ Kroemer, Gunter. O povo do veneno: Kunahã Made : sociedade e cultura do povo Zuruahá (en portuguès). Edições Mensageiro, 1994. 
Kembali kehalaman sebelumnya