Rorgònides
El Rorgonides foren una nissaga de França de la que diversos membres es van anomenar Rorgó o Roricó (en francès Rorgon o Roricon). Altres membres tenien noms que començaven per Gaus o Gauz com Gauslí, Gausbert i Gausfred. També hi ha algun Hervé i Ragenold. Aquestos noms els acosten als comtes del Maine de l'inici del segle viii l'origen de la família dels Robèrtides o Robertians. Aquesta nissaga va formar la primera dinastia del Maine. Rorgó fou investit amb el comtat de Rennes el 819 (comtat que no va conservar) i del comtat del Maine (832); probablement un parent, Renald d'Herbauges, fou investit pel mateix temps amb el comtat d'Herbauges. Gausbert va succeir a son germà Rorgó però va lluitar amb poca empenta contra els bretons que van ocupar Mans el 849, i Carles el Calb el va fer executar per traïdoria. Maine va passar llavors al seu nebot Rorgon II, i després a Gausfred que fou també investit amb una de les dues marques de Nèustria. A la seva mort Rainó o Ragenold d'Herbauges, segurament un cosí, el va heretar; a la mort d'aquest, el rei que es malfiava de la nissaga, va donar el Maine al comte Roger, de la nissaga hugònida. Els fills de Gausfred, Gauslí II i Gausbert. aliats als robèrtides, van combatre a Roger. Sota el rei Odó I de França, Roger fou destituït en favor de Gauslí II que no obstant no es va poder mantenir a Mans i en fou expulsat el 898, morint el 926. Després d'això els rorgònides van desaparèixer. Segurament la família es va perpetuar amb els comtes de Perche, els vescomtes de Châteaudun els vescomtes d'Orleans i els Ingelgerians. GenealogiaNota : les línies discontínues representen parentius incerts.
Fonts i bibliografia
|