Ronald Neame
Ronald Neame CBE (Londres, Anglaterra, 23 d'abril de 1911 − Los Angeles, Estats Units, 16 de juny de 2010) va ser un director de cinema, productor i guionista anglès.[1][2] BiografiaFill d'un director i l'actriu del cinema mut, va deixar l'escola el 1923 per ajudar econòmicament a la família que havia patit la inestabilitat econòmica greu. Això el va portar a treballar com a ajudant de direcció i el 1929 treballa amb els joves Alfred Hitchcock en la seva primera pel·lícula sonora, Blackmail. El 1933 començat a treballar en fotografia participant en pel·lícules com Sang, suor i llàgrimes; el 1942 va rebre la primera nominació per l'Oscar als millors efectes visuals per Vol de tornada. El 1945 dramatitza la pel·lícula Breu encontre de David Lean i l'any després Grans Esperances amb dues nominacions consecutives a l'Oscar Millor Guió. El 1947 debuta com a director i el 1952 firma The Card comèdia satírica amb Alec Guinness en la caricatura d'un escalador social. El1958 presenta en concurs en el 23 Festival Internacional de Cinema de Venècia The Horse's Mouth, amb Guinness en el paper d'un petit pintor interessat en la fama, guanyant la Copa Volpi al millor actor. Dos anys més tard, Tunes of Glory també amb Guiness en una pel·lícula sobre les neurosis de la vida militar que narra la difícil relació entre un oficial i el seu adjunt obsessionat amb el compliment de la normativa, de nou en competició al Festival Venècia, en la 25a edició (Copa Volpi va ser aquest cop pel coprotagonista John Mills). El 1969 dirigeix The Prime of Miss Jean Brodie, presentat al Festival de Cinema de Cannes de 1969[3] amb Maggie Smith en el paper de la professora inconformista i filofeixista que li va valer un Oscar a la millor actriu. El 1972 dirigeix una de les pel·lícules més famoses de l'epopeia de desastres dels anys 1970 L'aventura del Posidó; el 1980 roda una comèdia divertida amb Walter Matthau (Hopscotch), on l'actor interpreta un empleat de la CIA frustrat que envia als serveis secrets de tots els països les memòries del seu cap. El 1990 es va retirar de l'escena, però la tradició familiar continua amb els seus fills que s'han convertit en productors de cert èxit. Neame mor el 2010 per complicacions d'una caiguda. Filmografia[4]Director
Productor
Director de fotografia
Guionista
Actor
Premis i nominacionsPremis
Nominacions
Referències
Enllaços externs
|