Representació de Lineweaver-Burk

En bioquímica, la representació de Lineweaver-Burk és una representació gràfica de l'equació de Lineweaver-Burk de la cinètica enzimàtica, descrit per Hans Lineweaver i Burk Dean el 1934.^[1] La gràfica proporciona un mètode de representació gràfica per a l'anàlisi de l'equació de Michaelis–Menten:

${\displaystyle V={\frac {V_{\max }[S]}{K_{m}+[S]}}}$

Aplicant la fórmula inversa i simplificant-la s'obté:

${\displaystyle {1 \over V}={{K_{m}+[S]} \over V_{\max }[S]}={K_{m} \over V_{\max }}{1 \over [S]}+{1 \over V_{\max }}}$

On V és la velocitat de reacció, K_m és la constant de Michaelis-Menten, V_max és la velocitat de reacció màxima i [S] és la concentració de substrat.

La representació de Lineweaver-Burk fou àmpliament usada per a determinar ítems importants de la cinètica enzimàtica, com la K_m i V_max, abans de l'àmplia disponibilitat de potents ordinadors i programari de regressió no lineal. El punt de la gràfica que interseca amb l'eix d'ordenades és equivalent a la inversa de la V_max; el punt on interseca l'eix d'abscisses representa -1/K_m. Amb aquestes dades hom obté una impressió ràpida i visual de les diferents formes de la inhibició enzimàtica.

La gràfica distorsiona l'estructura d'error de les dades, i és, per tant, poc fiable per a la determinació dels paràmetres cinètics d'enzims. Tot i que encara s'utilitza per a la representació de les dades cinètiques,^[2] una regressió no lineal o formes lineals alternatives de l'equació de Michaelis–Menten, com ara la gràfica de Hanes-Woolf o la gràfica d'Eadie-Hofstee s'utilitzen generalment per al càlcul de paràmetres.^[3]

Quan s'usa per determinar el tipus d'inhibició enzimàtica, la representació de Lineweaver-Burk pot distingir inhibidors competitius, no competitius i incompetitius. Els inhibidors competitius tenen el mateix punt d'intersecció amb l'eix de la y igual que l'enzim no inhibit (així que V_max no és afectada pels inhibidors competitius, ja que la inversa de V_max no canvia), però hi ha diferents pendents. La inhibició no competitiva produeix gràfiques amb el mateix punt d'intersecció amb l'eix de les x com enzim no inhibida (K_m no es veu afectada) però diferents pendents. La inhibició incompetitiva fa les gràfiques tallin a diferents punts tant els eixos de la x com els de la y però amb el mateix pendent.