Regne de la Baixa Borgonya
Regne de la Baixa Borgonya, Regne de Provença, Regne d'Arel·lat o Regne de la Borgonya Cisjurana són denominacions historiogràfiques per un regne format pel Bosó de Provença, al territori sud-oriental de l'Imperi Carolingi, l'any 879, després de la mort del rei Lluís II de França. Les seves fronteres la formaven la mar Mediterrània al sud, Septimània al sud-oest, Aquitània a l'oest, la Borgonya Transjurana al nord i el Regne d'Itàlia a l'est. Després d'aconseguir la neutralitat de la França Oriental al Tractat de Ribemont,[1] els dos fills de Lluís II de França, Lluís III i Carlemany (que s'havien repartit la França Occidental), varen atacar al Bosó, i l'any 882 el seu territori es va integrar al regne de Carlemany. En morir aquest, l'any 884, va passar a mans del seu fill Carles el Gras, que va morir l'any 888.[2]L'any 890, després de la revolta d'Arnulf de Caríntia, Lluís III el Cec, fill de Bosó, va ser coronat rei de la Baixa Borgonya. Lluís el Cec va ser cridat a Itàlia per Adalbert II de Toscana, que desitjava evitar el control que Berenguer I d'Itàlia estava obtenint a la península. Lluís va derrotar a Berenguer i va ser coronat Emperador Germànic pel Papa Benet IV. Berenguer va derrotar a Lluís l'any següent, expulsant-lo d'itàlia i fent-li prometre que no tornaria. No obstant, ho va tornar a intentar l'any 905, sent derrotat de nou. En aquella ocasió, com a càstig per trencar la seva promesa, Lluís va ser cegat. Els títols de rei d'Itàlia i Emperador Germànic van passar a ser ostentats per Berenguer. Incapacitat per exercir la seva funció de rei, Lluís va nomenar regent a Hug d'Arle, comte de Provença. Durant una nova guerra civil italiana, Hug va ser escollit rei d'Itàlia l'any 924, i va passar els dos anys següents intentant expulsar de la península al seu rival Rodolf II de Borgonya (rei de l'Alta Borgonya). Lluís el Cec va morir l'any 928 i Hug n'heretà el seu tron. No va aconseguir estabilitzar el seu poder per mitjà de l'aliança matrimonial amb Mariozza (la vertadera governant a Roma). Durant els següents cinc anys, Hug va haver de combatre contra les invasions magiars i les incursions dels pirates sarraïns. L'any 934, Hug va firmar la pau amb Rodolf de l'Alta Borgonya, a canvi de concedir-li el regne de la Baixa Borgonya. Ambdues Borgonyes es van fusionar formant l'anomenat Regne d'Arle.[3] Referències
|