Ready Player One (pel·lícula)
Ready Player One és una pel·lícula nord-americana d'acció i ciència-ficció del 2018, produïda i dirigida per Steven Spielberg i escrita per Zak Penn i Ernest Cline, basada en la novel·la del mateix nom de Cline. La pel·lícula és protagonitzada per Tye Sheridan, Olivia Cooke, Ben Mendelsohn, TJ Miller, Simon Pegg, i Mark Rylance. Ha estat subtitulada al català.[1] La pel·lícula va rebre crítiques generalment positives, que elogiaven les seves imatges i el seu ritme ràpid, recalcant que millora respecte al llibre, però van criticar la falta de desenvolupament dels personatges i la visió "sorprenentment genial" dels fanàtics de la cultura pop.[2][3] SinopsiSegueix els passos del jove Wade Owen Watts, un jugador de l'any 2045 que, com la resta de la humanitat, prefereix el món de realitat virtual OASIS al, cada vegada més ombrívol, món real. En aquest lloc el seu creador va amagar les peces d'un trencaclosques la resolució del qual condueix a una fortuna de mig bilió de dòlars i el control total de l'empresa que manté OASIS. Les claus de l'enigma estan basades en la cultura popular dels 80 i la vida del creador. Durant anys, milions d'humans han intentat trobar-les, sense èxit. Wade aconsegueix resoldre el primer trencaclosques del premi, i, a partir d'aquest moment, competeix contra milers de jugadors i una empresa rival per aconseguir el trofeu.[4] Elenc i personatges
ProduccióEl 18 de juny de 2010, es va anunciar que Warner Bros i De Line Pictures havien guanyat la subhasta de Paramount, Fox i Tremp Hill Entertainment sobre els drets cinematogràfics de la novel·la de ciència-ficció Ready Player One d'Ernest Cline, que encara no s'havia publicat.[15] Cline va ser cridat a escriure el guió de la pel·lícula, que produirien Donald de Line i Dan Farah.[15] el 13 de gener de 2012, WB va fitxar Eric Eason per reescriure el guió de Cline.[16] El guionista Zak Penn va ser contractat el 23 de juny de 2014 per reescriure al seu torn els esborranys anteriors de Cline i Eason, mentre que Village Roadshow Pictures es va unir per cofinançar i coproduir la pel·lícula amb WB.[17] Steven Spielberg va signar per dirigir i produir l'adaptació, que seria produïda al seu torn per Kristie Macosko Krieger costat de Line i Farah.[18] CàstingL'1 de setembre de 2015, The Wrap va informar que hi havia tres actrius candidates per al paper de Art3mis: Elle Fanning, Olivia Cooke i Lola Kirke.[19] l'11 de setembre de 2015, The Hollywood Reporter va confirmar que Cooke havia estat seleccionada per al paper femení principal.[6] El 6 de gener de 2016, Ben Mendelsohn va ser contractat en la pel·lícula per a interpretar el paper de dolent com executiu d'una empresa d'internet que compta amb dissenys d'Oasis.[7] Tye Sheridan va ser confirmat pel paper principal de Wade a finals de febrer de 2016.[5] A mitjan març del 2016, Simon Pegg va passar a formar part de l'elenc, amb el paper d'Ogden Morrow, cocreador d'Oasis.[9] Mark Rylance es va unir al repartiment com James Halliday, el creador d'Oasis.[8] L'1 de juny de 2016, TJ Miller va ser contractat per interpretar a un jugador en línia anònim amb nom d'usuari i-R0k.[10] El 24 de juny de 2016, Hannah John-Kamen va ser inclosa en la pel·lícula per a un paper secundari inespecífic.[11] el 5 de juny de 2016, Variety va informar que el cantant i actor japonès Win Morisak interpretaria a Toshiro Yoshiaki, també conegut com a Daito.[20] RodatgeLa producció va ser programada per començar el juliol de 2016.[21] El guionista Zak Penn l'1 de juliol de 2016 va publicar a Twitter que la primera setmana de rodatge va ser completada.[22] A l'agost i setembre de 2016, el rodatge va tenir lloc a les àrees de Digbeth i Jewellery Quarter de Birmingham, Anglaterra, per a un escenari ubicat en un distòpic i brut Ohio.[23][24] Referències culturalsReady Player One fa homenatge a la cultura popular dels 1970 i 1980 com en el llibre, però també s'estén als anys 1990, 2000, i 2010; els crítics han identificat més d'un centenar de referències a pel·lícules, programes de televisió, música, joguines, videojocs, anime i còmic d'aquestes èpoques.[25][26] Cline no va tenir cap problema amb aquests elements amb drets d'autor quan va publicar el llibre, però era conscient que assegurar tots els drets necessaris seria un obstacle important per a l'adaptació a pel·lícula, una tasca més fàcil gràcies a la reputació de Spielberg.[27] Spielberg i la productora Kristie Macosko Krieger van passar diversos anys assegurant els drets dels elements amb drets d'autor utilitzats en la pel·lícula, començant abans de començar la filmació, ja que algunes escenes no serien possibles de fer sense certs elements amb drets d'autor.[28][29] Spielberg va estimar que havien obtingut al voltant del 80% dels elements amb drets d'autor que volien.[27] També va assenyalar que en alguns casos els cineastes van aconseguir assegurar els drets d'alguns, però no tots, els personatges que volien; en negociar amb Warner Bros, no van aconseguir "Encontres a la tercera fase" de Columbia Pictures, tot i que aquest últim era un dels primers films de Spielberg com a director.[30] Blade Runner, que era essencial a la trama del llibre, estava fora dels límits de l'adaptació cinematogràfica, perquè Blade Runner 2049 estava en producció al mateix moment que Ready Player One. Com a reemplaçament, van concebre que els jugadors havien de jugar els esdeveniments de The Shining, que Spielberg va assegurar els drets com a homenatge al seu amic Stanley Kubrick.[27] Mentre que a la obra original de Cline utilitzava molt el caràcter d'Ultraman, els drets sobre el personatge encara estaven en disputa legal, i els obligava a substituir Ultraman amb el robot titular de The Iron Giant.[31] Spielberg va reconèixer que les seves pel·lícules passades eren una part significativa de la cultura popular dels vuitanta citada en el llibre, i per a evitar ser acusats de "vanitat", va optar per eliminar moltes de les referències al seu propi treball.[32] Cline va declarar que creia que Spielberg volia no fer-se referència de les pel·lícules que va dirigir, a causa de les crítiques que va rebre per a la seva pel·lícula 1941, totalment contrastada respecte a les seves anteriors obres Jaws i Duel. Cline va dir que va haver de convèncer a Spielberg d'incloure alguns elements icònics, com la maquina del temps DeLorean de Back to the Future, amb el qual Spielberg va concedir perquè la pel·lícula era una que va produir en lloc de dirigir-la.[33] Cline també va demanar a ILM que inclogués una referència a Last Action Hero, un dels primers guions de Penn, sense que ell ho sabés.[34] Banda sonoraEl 9 de juny de 2016, Variety va declarar que el col·laborador habitual de Spielberg, John Williams, tenia la intenció de compondre la banda sonora.[35] No obstant això, el juliol del 2017, es va informar que Williams havia deixat el projecte per treballar a The Post de Spielberg, contractant a Alan Silvestri en lloc seu.[36] LlançamentReady Player One va ser programada per ser estrenada el 15 de desembre de 2017.[37] La data es va retardar al 30 de març de 2018 per evitar coincidir amb Star Wars: Episodi VIII - Els últims Jedi.[38] Warner Bros Pictures va distribuir la pel·lícula a tot el món, amb Village Roadshow Pictures distribuint-la en diversos territoris d'ultramar.[39] El 22 de juliol de 2017, Warner Bros va presentar el primer tràiler oficial en la Comic-Amb de Sant Diego.[40] El segon tràiler oficial va ser estrenat el 9 de desembre de 2017. El gener de 2018, es va anunciar que la data de llançament de la pel·lícula havia canviat a un dia més a Austin, Texas l'11 de març de 2018 (part del South by Southwest Film Festival). Warner Bros. va distribuir la pel·lícula a tot el món, amb Village Roadshow Pictures. La pel·lícula va ser llençada en còpia digital el 3 de juliol de 2018, i en 4K UHD Blu-ray, Blu-ray 3D, Blu-ray, Blu-ray i DVD el 24 de juliol de 2018.[41]Va debutar en la part superior de la NPD VideoScan First Alert Chart, un seguidor de les vendes nacionals Blu-Ray i DVD per a la setmana finalitzada el 27 de juliol de 2018. Va mantenir el lloc número 1 en la llista fins al 4 d'agost de 2018.[42][43][44] RecepcióReady Player One ha rebut ressenyes positives de part de la crítica i de l'audiència. A Rotten Tomatoes, la pel·lícula compta amb una aprovació de 74%, basada en 316 ressenyes, amb una qualificació de 6.9 / 10, mentre que, per part de l'audiència, ha rebut una aprovació del 80%, basada en 16.693 vots, amb una qualificació de 4.0 / 5.[45] A Metacritic li ha donat a la pel·lícula una puntuació de 64 de 100, basada en 55 ressenyes, indicant "ressenyes generalment favorables".[46] Les audiències de Cinemascore li han donat una "A-" en una escala de a + a F, mentre que a IMDB els usuaris li han donat una puntuació de 7.9 / 10, sobre la base de 79.892 vots.[47] Possible seqüelaCline està treballant en una seqüela de la novel·la.[48] Per a una seqüela de la pel·lícula, va declarar: "(...) Crec que hi ha moltes possibilitats que, si això fa bé, Warner Bros. vulgui fer una seqüela. No sé si Steven Spielberg voldria tornar-ne a formar part, perquè sabria en què s'estaria ficant. Ha dit que és la tercera pel·lícula més dura que ha realitzat, de desenes i desenes de pel·lícules."[49][50] Realitat Virtual a la Pel·lículaEl tema principal de la pel·lícula és el món virtual. El protagonista sempre es prepara posant-se un vestit hàptic i pujant a la cinta omnidireccional per connectar-se a Oasis (el món virtual), però mai no està realment a dins fins que no es posa les seves ulleres de realitat virtual.[27] A continuació hi ha l'explicació dels diferents mecanismes que utilitza per endinsar-se al món virtual. Ulleres de realitat virtualUnes ulleres de realitat virtual, visor o HMD, és un dispositiu de visualització que permet reproduir imatges creades per ordinador sobre una pantalla molt propera als ulls o projectant la imatge directament sobre la retina dels ulls. En aquest segon cas les ulleres de realitat virtual reben el nom de monitor virtual de retina. A causa de la seva proximitat amb els ulls, el casc de realitat virtual aconsegueix que les imatges visualitzades resultin molt més grans que les percebudes per pantalles normals, i permeten fins i tot englobar tot el camp de visió de l'usuari. Gràcies al fet que les ulleres es troben subjectes davant dels ulls, aquests poden seguir els moviments de l'usuari, aconseguint així que aquest se senti integrat en els ambients creats per ordinador. El protagonista de la pel·lícula usa visors potents com Oculus Rift o HTC Vive. El model d'Oculus destaca pel disseny, l'ergonomia i una extensa llibreria de jocs i aplicacions, mentre que el de HTC obté una experiència més immersiva pels seus gràfics i el reconeixement de l'espai, a més de permetre't fer servir objectes reals com una raqueta de tenis.[51] Vestit hàpticA la pel·lícula, veiem com el protagonista es compra un vestit hàptic amb què els estímuls rebuts en O.A.S.I.S. els sents també a la realitat. Així doncs, permet sentir el tacte d'una carícia d'un altre avatar, però també el dolor d'un cop de puny.[51] Els vestits hàptics utilitzen sensors neuromusculars per simular sensacions per tot el cos. Són capaços de treballar amb els sensors sobre els seus nervis, cosa que permet un control més exacte i precís. A més, els vestits hàptics també poden simular sensacions de pressió, cops i temperatura. La tècnica d'estímul neuromuscular està creixent de manera ràpida i permetrà experiències de realitat estesa immersives sense la necessitat de maquinari pesant.[52] Tot i que encara no s'ha aconseguit un vestit tan precís, el Teslasuit s'acosta molt i pel que sembla sortirà al mercat a finals d'aquest mateix any. El Teslasuit és una combinació hàptica de realitat virtual basada en un sistema de retroalimentació hàptica electrotàctil. Les sensacions de contacte es transmeten al cos de l'usuari a través d'estimulació elèctrica neuromuscular. Per tant, el funcionament d'aquesta panòplia és semblant al del cos humà. Aquesta tecnologia ja és molt utilitzada al camp terapèutic.Concretament, el Teslasuit aplega 68 canals elèctrics per permetre que l'usuari senti totes les sensacions del tacte. La companyia planeja augmentar el nombre de canals per a la versió final de la combinació hàptica de realitat virtual. Són aquests canals els que permeten a l'usuari sentir totes les sensacions de contacte, localitzades al cos amb precisió. És possible sentir totes les sensacions, des de la més suau de les carícies fins al més violent dels impactes. Tot i això, el fabricant ha optat per limitar el poder dels impactes a la mateixa força de l'usuari. Per raons de seguretat. Les versions per a desenvolupadors ja s'han enviat i la versió per a consumidors està esperada per al 2019.[53] Cintes de córrer omnidireccionalsPer gaudir d'una realitat virtual realment immersiva, l'ideal seria tenir un latifundi pla i desèrtic per poder moure's lliurement, però a Ready Player One ho fan d'una manera, els personatges compten amb cintes de córrer omnidireccionals, una opció a priori més pràctica.[51] La plataforma està formada per una superfície a manera de cinta de córrer que es pot desplaçar en qualsevol direcció. Uns arnesos que subjecten el nostre cos perquè puguem saltar o ajupir-nos sense por de caigudes. I disposa d'un ancoratge per sobre del nostre cap pel qual passa tot el cablejat del nostre equip per evitar conflictes amb els cables.[54] També, pot ser que inclogui sabates especials que redueixen la fricció i un arnès que manté el jugador al seu lloc. Utilitza sensors per rastrejar la posició, la velocitat i els moviments del jugador i traduir-los a un entorn de realitat virtual.[55] Les cintes de córrer de realitat virtual podrien esdevenir ràpidament el futur dels jocs. Permeten una immersió completa i una experiència de joc millorada. De moment, no són tan assequibles, cosa que redueix el nombre d'usuaris. En el futur, les empreses els haurien de fer més barats i menys robustos. Les cintes de córrer de realitat virtual tenen el poder de canviar la indústria del joc, però han d'estar disponibles per a tothom.[55] Referències
Enllaços externs |