|
Ramon Tusquets i Maignon
Ramon Tusquets i Maignon (Barcelona, 8 de setembre de 1838 - Roma, 11 de març de 1904),[1][2] va ser un pintor català del primer impressionisme.[3][4] BiografiaFou fill d'Antoni Tusquets i Comaduran i de Joana Maignon i Duran, ambdós de Barcelona. Fou germà del músic Esteve Tusquets i Maignon. Els seus avis materns foren tots dos francesos. Va haver de vèncer la resistència familiar a la seva dedicació a la pintura i no va poder dedicar-se fins a la meitat de la dècada del 1860 perquè va estar obligat a dedicar-se al negoci familiar del comerç i la banca.[5]  Va formar-se artísticament a Madrid i Roma on s'establí i feu amistat amb Marià Fortuny. Precisament, la que es considera la seva millor obra és l'oli de l'enterrament de Fortuny. Va fer exposicions a Madrid, Nàpols, Torí, París, Viena i a la Sala Parés de Barcelona.[5] El 1870 va residir junt amb els pintors Modest Urgell, Lluís Graner, Josep Maria Tamburini, i Antoni Caba a la residència de Joaquim Vayreda a Olot fugint de la febre groga que assolava Barcelona.[5] Va ser un bon paisatgista amb obres ben estructurades i lluminoses, però va ser conegut pel seu realisme de gran detall especialment en pintures d'història tòpiques, com la sèrie de cinc llenços de la història catalana que pintà entre 1885 i 1886 per a la residència de Miquel Boada:
A Catalunya es poden trobar obres seves exposades en diferents institucions públiques, entre elles el Museu Nacional (MNAC), la Galeria de Catalans Il·lustres (retrat de Guillem Ramon I de Montcada, 1886) i la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, on els quadres van ser donats pel mateix artista al polític i escriptor Víctor Balaguer i Cirera. Va morir a Roma l'11 de març de 1904.[6] Galeria
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Tusquets i Maignon
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
