|
Rafael Pérez Sierra
Rafael Pérez Sierra (Madrid, 1935)[1] és un gestor d'arts escèniques, director, adaptador i muntador teatral, així com guionista de cinema espanyol, que ha ocupat diferents càrrecs públics de responsabilitat en els anys 1980 i 1990 en l'organització de l'estructura de la dansa i el teatre espanyol.[1][2] BiografiaLlicenciat en Dret per la Complutense de Madrid, no obstant això ha dedicat tota la seva vida a l'art dramàtic. Va començar a treballar com a ajudant al Teatro María Guerrero de Madrid. Va ser catedràtic de l'Escola de Canto i director en la Reial Escola Superior d'Art Dramàtic, fins al seu nomenament com a director general de Teatre durant el primer govern d'Adolfo Suárez. Des de l'àmbit polític, va impulsar la creació del Centre Dramàtic Nacional i del Festival de Teatre Clàssic d'Almagro (1978), llavors dependent directament de la direcció general. Més tard, va ser fundador del Festival de Teatre Clàssic d'Olite.[2][3] Després d'abandonar les responsabilitats polítiques, va poder dirigir el Festival d'Almagro (1986-1989, en substitució de César Oliva) i la Compañía Nacional de Teatro Clásico, que va ajudar a constituir el 1986, en dues ocasions, totes dues en substitució d'Adolfo Marsillach (1989-1991 i 1997-1999).[4] Pérez Sierra ha destacat per les seves adaptacions del teatre clàssic espanyol, especialment del Segle d'Or —Calderón i Lope de Vega, especialment—, a més d'altres autors no espanyols, com l'estatunidenc Arthur Miller o el francès, Pierre de Marivaux.[5] Entre les desenes de muntatges dels quals ha estat responsable, es poden trobar El médico de su honra, No hay burlas con el amor, ¿De cuándo acá nos vino? o La moza de cántaro. Ha estat també guionista de cinema, i juntament amb Pilar Miró, va preparar el d' El perro del hortelano, pel qual va rebre el Premi Goya al millor guió adaptat (1996) ex aequo amb Miró.[1][4] Premis
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
