Rafael Leitão
Rafael Duailibe Leitão (São Luís, Maranhão, 28 de desembre de 1979), és un jugador d'escacs brasiler, que té el títol de Gran Mestre des de 1998.[1] A la llista d'Elo de la FIDE de l'abril de 2021, hi tenia un Elo de 2592 punts, cosa que en feia el jugador número 1 (en actiu) del Brasil,[2] i el 31è millor jugador d'Amèrica. El seu màxim Elo va ser de 2652 punts, a la llista de juny de 2014 (posició 101 al rànquing mundial).[3] Resultats destacats en competicióLeitão va guanyar el Campionat del món Sub-12 el 1991 a Varsòvia, i el Campionat del món Sub-18 el 1996, a Cala Galdana.[4] Ha estat sis cops Campió del Brasil, els anys 1996, 1997, 1998, 2004, 2011, i 2013.[1][5] El 2001 fou 4t al Campionat Sud-americà d'escacs (Torneig Zonal 2.4 de la FIDE), celebrat a Sao Paulo, rere el campió Giovanni Vescovi, Darcy Lima (2n), i Gilberto Milos (3r).[6] A finals de 2005, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on tingué una bona actuació, tot eliminant en primera en Dmitri Iakovenko, i essent eliminat en segona ronda per Paco Vallejo.[7][8][9] El 2006 fou tercer al Torneig 65 Anos da Federaçao a Sao Paulo, rere Alexandr Fier (1r) i Gilberto Milos (2n).[10] També fou tercer al VII Obert Internacional d'Escacs de Figueres Miquel Mas; (el campió fou el polonès Dariusz Szoen).[11] A l'Olimpíada d'escacs de 2006, a Torí, va aconseguir una medalla d'argent individual per la seva actuació al tercer tauler de l'equip brasiler, amb 8/10 punts. L'agost de 2009 va participar al 8è Campionat Panamericà per equips, celebrat a Mendes (Rio de Janeiro), i hi obtingué la medalla d'or individual al segon tauler.[12] Va participar en la 26a edició del Campionat del món d'escacs per correspondència, que va començar l'estiu de 2010.[13] L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[14] on tingué una actuació regular, i arribà a la segona ronda, on fou eliminat per Aleksandr Morozévitx ½-1½.[15] El desembre de 2013 es proclamà campió del Brasil per sisè cop en la seva carrera.[16][17]
Referències
Enllaços externs
|