La quinoa (Chenopodium quinoa)[1] és una espècie de plantaamb flors del gènereChenopodium dins la família de les amarantàcies (Amaranthaceae). És una planta que té usos medicinals i alimentaris, és nativa de les zones subtropicals de l'oest d'Amèrica del Sud, des de l'Equador fins al nord de l'Argentina.[2]
Es considera que és un pseudocereal, és a dir, no pertany a la família de les poàcies, on s'hi troben els cereals, però gràcies al seu alt contingut en midó el seu ús és similar al d'un cereal. La quinoa en realitat és una nou petita, d'uns 2 mil·límetres, i, per tant, en sentit estricte, és un fruit sec. És una gran font de carbohidrats
Descripció
És una planta herbàcia anual de tija erecta que pot atènyer més de 2,5 metres d'altura i un sistema d'arrels molt ramificada. Les fulles són simples, peciolades, amb els marges dentats i nervadura pinnada que es disposen de manera alternada, la forma és variable, la mida varia entre uns 3 cm i els 15 cm i presenta coloracions que van del verd al porpra. Les flors són petites, pentàmeres i poden ser femenines o hermafrodites. En el cas de les flors hermafrodites tenen cinc sèpals verds i cinc estams a l'androceu, mentre que al gineceu hi ha un ovari amb un estil que es bifurca en dos estigmes. Les flors femenines són similars però mancades d'estams. Les flors s'agrupen en grans inflorescències terminals en forma de panícules compostes per glomèruls de flors. El fruit és un aqueniindehiscent amb una única llavor.[3][4][5]
El seu origen és a la regió andina d'Amèrica on durant 6.000 anys va ser una espècie conreada molt important al costat de la patata i el blat de moro. El nom prové de la llengua quítxua.
Per a la civilització Inca era una planta conreada sagrada coneguda com a chisaya mama o «la mare de tots els grans», però als conqueridors espanyols aquesta veneració els va semblar una burla sacrílega del sagrament de la Comunió cristiana i van bandejar el seu conreu.
Es pot conrear als Andes i l'altiplà andí fins a una alçada de 4.000 metres. L'alt contingut en saponina de la coberta de la llavor fa que els ocells no ataquin el conreu.
Valor nutritiu
Actualment la quinoa està molt revaloritzada i les Nacions Unides el considera un superconreu per l'alt contingut en proteïna que té (12-18%). A més, conté tots els aminoàcids essencials de manera equilibrada (el blat i l'arròs, en canvi, són baixos en lisina). És rica en fibra dietètica, fòsfor, magnesi i ferro. A més, no té gluten i és fàcil de digerir.
A la quinoa envasada ja se li ha tret industrialment la coberta de saponina que resultaria amargant. La forma de preparació culinària més fàcil és bullir-la com si fos arròs. La FAO va declarar l'any 2013 Any Internacional de la Quinoa.[6]
Pulvento C, Riccardi M, Lavini A, d'Andria R, Iafelice G, Marconi E «Field Trial Evaluation of Two Chenopodium quinoa Genotypes Grown Under Rain-Fed Conditions in a Typical Mediterranean Environment in South Italy». Journal of Agronomy and Crop Science, 196, 6, 2010, pàg. 407-411. DOI: 10.1111/j.1439-037X.2010.00431.x.
Walter Aufhammer: Pseudogetreidearten - Buchweizen, Reismelde und Amarant. Herkunft, Nutzung und Anbau. Verlag Eugen Ulmer, Stuttgart 2000, ISBN 3-8001-3189-7.
S. Geerts, D. Raes «Deficit irrigation as an on-farm strategy to maximize crop water productivity in dry areas». Agric. Water Manage, 96, 2009, pàg. 1275–1284. DOI: 10.1016/j.agwat.2009.04.009.
S. Geerts, D. Raes, M. Garcia, J. Vacher, R. Mamani, J. Mendoza, R. Huanca, B. Morales, R. Miranda, J. Cusicanqui, C. Taboada «Introducing deficit irrigation to stablize yields of quinoa (Chenopodium quinoa Willd.)». European Journal of Agronomy, 28, 2008, pàg. 427–436. DOI: 10.1016/j.eja.2007.11.008.
S. Geerts, D. Raes, M. Garcia, J. Mendoza, R. Huanca «Indicators to quantify the flexible phenology of quinoa (Chenopodium quinoa Willd.) in response to drought stress». Field Crops Research, 108, 2008, pàg. 150-156. DOI: 10.1016/j.fcr.2008.04.008.
S. Geerts, D. Raes, M. Garcia, O. Condori, J. Mamani, R. Miranda, J. Cusicanqui, C. Taboada, J. Vacher «Could deficit irrigation be a sustainable practice for quinoa (Chenopodium quinoa Willd.) in the Southern Bolivian Altiplano?». Agric. Water Manage, 95, 2008, pàg. 909–917. DOI: 10.1016/j.agwat.2008.02.012.
Lisl Werr: Das große Quinoa-Kochbuch. 2. Auflage. Verlag Michaels, Peiting 1998, ISBN 3-925051-49-X.
.svg){kind=icon}
