Pujalt (Enviny)

Pujalt

Pujalt des de Sort
Tipus	entitat singular de població
Localització
42° 24′ 59″ N, 1° 06′ 40″ E / 42.416338°N,1.111234°E / 42.416338; 1.111234
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Lleida
Comarca	Pallars Sobirà
Municipi	Sort
Població humana
Població	31 (2023)
Geografia
Altitud	1.163,5 m
Dades històriques
Festa patronal	Primer diumenge de setembre
Codi INE	25209001100
Codi IDESCAT	2520940011500

Pujalt, de vegades esmentat com a El Pujalt i de vegades grafiat Pujal, és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Fins al 1976 formà part del terme d'Enviny.

Pujalt és al nord-oest del seu actual cap municipal, Sort, a la dreta del Barranc de la Font de Llessiu. Per la diferència d'altitud, Pujalt queda pràcticament damunt de Sort.

Pujalt és un topònim romànic de caràcter descriptiu. Prové de l'aglutinació de les paraules comunes puig i alt, que descriuen la situació d'aquest poble.

Pujalt és un poble allargassat en un esperó pla que s'alça damunt la riba dreta del Barranc de la Font de Llessiu i també queda enlairat pels costats oriental i meridional, a més del nord. Està tot agrupat, formant gairebé un clos, amb un parell de carrers de traçat irregular.

Al centre del poble hi ha l'antiga escola (en la qual es va dur a terme la filmació d'algunes escenes de Les veus del Pamano), mentre que l'església de Sant Pere és a l'extrem nord-oest del petit nucli.

En el fogatge del 1553, Puigalt declara^[2] 5 focs laics i un d'eclesiàstic (uns 30 habitants).

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...^[3] a Pujalt. S'hi llegeix que és una localitat que forma part del districte municipal d'Enviny, que està situada a la dreta de la Noguera Pallaresa, en el vessant d'una muntanya elevada sobre una penya; la combaten tots els vents, especialment els del nord. El clima hi és fred, i produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 11 cases i l'església parroquial de Santa Pere Apòstol, que disposava de rector ordinari. Els veïns es proveïen de les nombroses fonts existents en el terme. Les terres, muntanyoses, són en general de mitjana qualitat. S'hi collia blat, sègol, ordi, moltes nous i algunes fruites d'hivern. S'hi recriaven mules i hi havia el vacum necessari per a la feina agrícola. Hi havia una mica de caça de conills, i bastant de llebres i perdius. El comerç, el derivat de la recria de mules. Comptava amb 5 veïns (caps de casa) i 35 ànimes (habitants).

• Coromines, Joan. «Puig i Pujalt». A: Onomasticon cataloniae. VI O - Sal. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1996. ISBN 84-7256-852-0. 
• Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
• Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Sort - Enviny». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
• Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pujalt

• Pujalt en el seu entorn, a l'Institut Cartogràfic de Catalunya