ca Psexoanálisis

Psexoanálisis
	;
Fitxa
Direcció	Héctor Olivera
Protagonistes	Malvina Pastorino; Norman Briski; Jorge Barreiro; Elsa Daniel; Libertad Leblanc; Enzo Viena; Pepe Soriano; Soledad Silveyra; Julio de Grazia; Nelly Prono; Carlos Serafino; Nya Quesada; David Tonelli; Mario Savino; Juana Hidalgo; Martha Roldán; Reina del Carmen
Director artístic	Edgardo Giménez
Producció	Héctor Olivera
Guió	Gius
Música	Jorge López Ruiz
Fotografia	Humberto Peruzzi
Productora	Aries Cinematográfica Argentina
Dades i xifres
País d'origen	Argentina
Estrena	1968
Durada	88 min
Idioma original	castellà
Color	en color
Descripció
Gènere	comèdia

Psexoanálisis és una pel·lícula de l'Argentina filmada en colors dirigida per Héctor Olivera sobre el guió de Gius segons l'argument d'Héctor Olivera i contes Máximo Lafart i Susana Lugones que es va estrenar el 19 de juny de 1968 i va tenir com a protagonistes a Norman Briski, Jorge Barreiro, Elsa Daniel i Libertad Leblanc. L'escenografia a càrrec d'Oscar Lagomarsino i Edgardo Giménez. També van col·laborar en la provisió de pintures i objectes Josefina Robirosa i Rogelio Polesello.^[1]

Síntesi

Un aprofitador es fa passar per psicoanalista per a conquistar dones amb traumes sexuals.^[2]

Repartiment

Van participar del film els següents intèrprets:^[2]

Comentaris

La Prensa va escriure:

«

”Olivera ha sabut emprar el color amb intel·ligència i bon gust, però allí acaben els seus mèrits, perquè el film és groller, hi abunden els acudits grollers, i com a director d'intèrprets aconsegueix que actors de jerarquia…semblin dolents.”^[2]

»

La Razón va dir:

«

”L'escenografia pop-op-psicodèlica per moments se li va de les mans…en la direcció d'actors, en canvi, mai perd el comandament.”^[2]

»

Panorama va opinar:

«

”Documenta el debut d'Héctor Olivera com a director cinematogràfic, i revela en ell un home inquiet per experimentar amb fórmules narratives. Amb el temps, el film podrà constituir un document de la seva època, un inventari del que un sector de Buenos Aires, cap a 1968, va poder considerar bufó, interessant, prestigiós i fins a artístic.”^[2]

»

Referències

↑ Psexoanálisis a El País
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 481-482. ISBN 950-05-0896-6.

Enllaços externs

[1] Psexoanálisis a El País

[manrupe-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2001, p. 481-482. ISBN 950-05-0896-6.

[1]

[2]