Província otomana d'Egipte
L'Eyalet d'Egipte (turc otomà: ایالت مصر, Eyālet-i Mıṣr)[1] va ser el resultat de la conquesta otomana de l'Egipte mameluc el 1517, després de la guerra otomana-mameluca de 1516–1517 i la posterior absorció de Síria a l'Imperi el 1517.[2] Egipte es va administrar com un eyalet de l'Imperi Otomà entre 1517 i 1867, amb una interrupció durant l'ocupació francesa de 1798 a 1801. AdministracióLes tasques d'administració requeien en els mamelucs locals, que podien mantenir part dels seus antics privilegis si pagaven tribut a Constantinoble. Per la seva situació geogràfica, Egipte va esdevenir una de les bases militars més important dels otomans, i d'aquí la forta presència de l'exèrcit a la zona, unes tropes que també feien tasques de govern apart de comandar els soldats als diferents fronts de conflicte. Igualment, en estar de camí a la Meca, hi havia una classe religiosa amb poder. Els cadis representaven les diferents regions i podien elevar les seves peticions o problemes a un governador central. Gaudien d'àmplia autonomia judicial i organitzativa. Molts d'ells recaptaven també els impostos de les seves àrees d'influència.[3] Una de les excepcions d'aquest sistema general eren els beduïns, que tenien el control real de determinades regions i interferien rarament en el govern otomà. Sota tutela otomana va disminuir el rendiment del camp egipci però aquestes pèrdues es van veure compensades per l'auge del comerç, especialment de l'arròs,[4] de productes artesans, les espècies i el cafè. Referències
|