Protosebast
El protosebast[1] (grec medieval: πρωτοσέβαστος, protosébastos) va ser un títol de la cort de l'Imperi Romà d'Orient creat per l'emperador Aleix I Comnè. HistòriaEncara que el títol apareix per primer cop en un document de l'any 1049 on Domenico Contarini, Dux de Venècia, l'utilitza juntament amb el de patrici per referir-se a si mateix, es creu que el va instaurar l'emperador Aleix I Comnè (1081-1118).[2] El va rebre per primera vegada el germà de l'emperador, Adrià Comnè.[3] Un altre dels primers que van rebre el títol va ser el seu cunyat Miquel Taronita, que una mica després va rebre el títol més important de panhipersebast. També se li va donar a Sergi VI de Nàpols, duc de Nàpols i al seu fill Joan VI, per la mateixa època. Durant el segle xii, el títol es concedia a parents propers de l'emperador, normalment al fill gran del sebastocràtor. Durant el període de govern de la Dinastia dels Paleòlegs, es va donar a les principals famílies aristocràtiques. El llibre De Officialibus Palatii Constantinopolitani et de Officiis Magnae Ecclesiae de Jordi Codí, escrit a mitjans del segle xiv, situa el protosebast en el lloc tretzè de la jerarquia de l'imperi, entre el megas logotetēs i el pinkernes (coper).[4] Protosebasts destacats
Referències
|