El Premi Ariel és un premi cinematogràfic concedit anualment per l'Acadèmia Mexicana d'Arts i Ciències Cinematogràfiques (AMACC) en reconeixement dels professionals de la indústria cinematogràfica mexicana, incloent directors, intèrprets, tècnics i productors. Va ser creat el 1946 al mateix temps que es va establir l'Acadèmia Mexicana.
La figura de l'Ariel és l'estàtua d'un home en actitud d'emprendre el vol dissenyada per l'escultor mexicà Ignacio Asúnsolo. L'escultura original va romandre en el Passeig de la Reforma fins al 1958, quan es va traslladar als Estudis Churubusco. El nom del guardó va sorgir del llibre homònim de l'escriptor José Enrique Rodó, en el qual Ariel és la simbolització dels ideals d'unitat i defensa de la cultura llatinoamericana.[1]
L'Acadèmia lliura l'Ariel de Plata en 25 categories i un Ariel d'Or a la millor pel·lícula. A més, aquest Ariel d'Or es lliura a individus i institucions en reconeixement de la seva trajectòria. El primer lliurament va ser realitzat el 15 de maig de 1947 al centre El Patio de la Ciutat de Mèxic i va premiar les produccions realitzades el 1945 i 1946. La barranca va ser la primera guanyadora de l'Ariel a la millor pel·lícula. El film més premiat ha estat El laberinto del fauno, amb 9 estatatuetes.[2]
Dolores Heredia al costat d'una estatueta d'Ariel
Descripció
El premi de major prestigi i continuïtat del cinema mexicà és obra d'Ignacio Asúnsolo, escultor nascut a Hidalgo del Parral, Chihuahua, el 1890, i mort a la Ciutat de Mèxic el 1965. Asúnsolo, que va participar en la Revolució tant al costat de Francisco I. Madero com en la Divisió del Nord, va fer estudis en l'Acadèmia de San Carlos, on va tenir com a mestres a Arnulfo Domínguez Bell i Enrique Guerra, i posteriorment a Europa, particularment a l'Escola de Belles arts de París. Va tornar a Mèxic cridat per José Vasconcelos, que li va encarregar les escultures de l'edifici de la Secretaria d'Educació Pública. Entre els seus treballs, en els quals es conjuga el monumental de l'escultura prehispànica amb influències modernes (sobretot franceses), es poden citar el Monument als Mestres (1933), el Monument a la Pàtria (1937), el Monument al Soldat (1937) o el Monument Eqüestre a Francisco Villa (1957). Originalment l'estàtua de l'Ariel va estar emplaçada en el Passeig de la Reforma, a l'altura de Chapultepec, on va romandre fins a 1958. Actualment es troba a l'interior dels Estudis Churubusco.
