PrecedentEn els sistemes jurídics de dret comunatiu (common law), un precedent o autoritat és una regla o un principi establert en un cas legal anterior,[1] que és vinculant o es té en compte per a una Cort o un altre òrgan judicial per decidir en casos posteriors amb similars qüestions o fets. El principi general dels sistemes legals de Dret comú és que els casos similars han de ser decidits amb la manera que donin resultats similars i predictibles, i el principi del precedent és el mecanisme pel qual s'assoleix aquest objectiu. El Black's Law Dictionary o Diccionari de Dret de Black, defineix el “precedent” com una “regla de la llei establerta per primera vegada per un tribunal per un determinat tipus de cas i referida posteriorment a l'hora de decidir en casos similars”.[2] El precedent a la llei comuna és un tercer tipus de Dret, en igualtat de condicions amb el Dret estatutari (estatuts i codis promulgats pels òrgans legislatius) i el Dret regulador (reglaments promulgats per les agències i altres òrgans del poder executiu). Stare decisis és un principi jurídic pel qual els jutges estan obligats a respectar el precedent establert per les decisions anteriors. Les paraules tenen el seu origen a la màxima llatina "Stare decisis et non quieta movere": "mantenir les decisions i no pertorbar el que és tranquil".[3] En un context legal, això s'entén en el sentit que els tribunals han de complir generalment el precedent i no pertorbar les qüestions assentades.[3] El Dret de casos (case law) és el conjunt de resolucions existents que han fet noves interpretacions de la llei i, per tant, es poden citar com a precedent. A la majoria dels països, inclosos els països europeus, el terme s'aplica a qualsevol conjunt de regles sobre la llei que es guien per resolucions anteriors, per exemple, les decisions anteriors d'un òrgan o agència governamental - és a dir, el dret del cas precedent pot sorgir ja sigui d'una interlocutòria judicial o una resolució d'una adjudicació en una agència del poder executiu. Els judicis i audiències que no donen lloc a decisions per escrit en un tribunal de registre,[4] no creen precedent per a futures decisions judicials.[5] Referències
|