Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Pierre Mignard

Plantilla:Infotaula personaPierre Mignard
Imatge
Autoretrat (entre 1670 i 1690)
Biografia
NaixementPierre Mignard
17 novembre 1612 Modifica el valor a Wikidata
Troyes (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1695 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
SepulturaConvent dels Dominics del carrer Saint-Jacques Modifica el valor a Wikidata
Primer pintor del Rei
1690 – 1695
← Charles Le Brun Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
Grup ètnicFrancesos Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París (1658–1695)
Comtat Venaissí (1656–1657)
Roma (1635–)
Avinyó
Fontainebleau
Troyes Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dissenyador, muralista, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ArtPintura
GènereRetrat, pintura d'història i art sacre Modifica el valor a Wikidata
MovimentClassicisme i pintura barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean Boucher i Simon Vouet Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJacques d' Agar i Nicolas Vleughels Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsCatherine-Marguerite Mignard Modifica el valor a Wikidata
GermansNicolas Mignard Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 4809db19-0034-44c2-8858-6f71c25334c8 Discogs: 2512060 Modifica el valor a Wikidata

Pierre Mignard (Troyes, 1612 — París, 1695)[1] fou un pintor francès i un dels deixebles més populars de Simon Vouet.[2][3]

Biografia

Va residir a Itàlia entre els anys 1635 i 1657 (especialment a Roma),[4] on assimilà la pintura decorativa de les escoles bolonyesa i romana, i començà (sempre dins un estil graciós, però afectat) la sèrie de les seues madones (com ara, la Mare de Déu del raïm que es troba al Museu del Louvre de París).[4]

Cridat a la cort per Lluís XIV de França el 1657,[5] a París fou pintor d'Anna d'Àustria, per a qui decorà la cúpula de l'església de Val-de-Grâce amb la Glòria dels benaventurats, obra acabada el 1664 en un estil aeri, italianitzant i molt llunyà del classicisme francès.[4]

La seua carrera arribà al punt culminant el 1690, any en què, després de la mort de Charles Le Brun va esdevenir director de l'Académie Royale de Peinture et de Sculpture i en primer pintor del rei.[6] Va ésser un dels principals defensors del partit de Roger de Piles i dels rubensistes en la confrontació amb el classicisme dels poussinistes.[2]

Estil

Les seues pintures històriques i religioses s'adaptaven als esquemes del classicisme acadèmic en la tradició de Domenico Zampieri i Nicolas Poussin (va estar a Itàlia entre el 1635 i el 1657).[7] Les seues millors obres, tant a Roma com a París,[4] són els retrats: en va pintar de molts membres de la cort de Lluís XIV de França (en què de vegades guarnia les seues germanes amb indumentàries al·legòriques)[2] i de dones de l'alta aristocràcia (com ara, els retrats de Maria Mancini -dipositat a la Gemäldegalerie de Berlín-, Madame de Montespan, Madame de Maintenon com a Santa Francesca, etc.).[4]

Observacions

El seu germà, Nicolas Mignard o Mignard d'Avignon[4] (Troyes, 1606 - París, 1668), també estudià amb Simon Vouet, va tenir èxit com a pintor de retrats i temes religiosos,[2] i treballà a Avinyó i a París per a Lluís XIV de França.[4]

Galeria

  • La vierge aux raisins
    La vierge aux raisins
  • Ecce Homo (1690)
    Ecce Homo (1690)
  • Retrat de Louise de Kérouaille (Duquessa de Portsmouth)
    Retrat de Louise de Kérouaille (Duquessa de Portsmouth)
  • Metamorfosi d'Ovidi (1679)
    Metamorfosi d'Ovidi (1679)
  • La mainada del Duc de Bouillon (1647)
    La mainada del Duc de Bouillon (1647)
  • Retrat de Molière (cap al 1658)
    Retrat de Molière (cap al 1658)
  • Glòria dels benaventurats (cúpula de l'església de Val-de-Grâce, París)
    Glòria dels benaventurats (cúpula de l'església de Val-de-Grâce, París)

Referències

  1. ↑ Pierre Mignard - Enciclopedia Católica Online (castellà)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 530.
  3. ↑ Encyclopædia Universalis (francès)
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 Enciclopèdia Catalana (català)
  5. ↑ Encyclopédie de l'Agora (francès)
  6. ↑ Imago Mundi (francès)
  7. ↑ Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Mignard (francès)

Bibliografia

  • Le Peintre, le roi, le héros. L'Andromède de Pierre Mignard, Dossiers du département des Peintures. Éditions de la Réunion des musées nationaux, París, 1989, cat. 2.
  • Huisman Philippe, Les Bustes de Pierre Mignard. A: GBA, 1958, pàgs. 267-272.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pierre Mignard
Kembali kehalaman sebelumnya