Les seves espores són incolores i unicel·lulars. Els seus picnidis són negres i es troben enfonsats als teixits de la planta hoste. Aquest gènere, Phoma, està arbitràriament limitat a aquelles espècies del fong en les quals les espores són menors de 15 µm. Les espores més grosses s'ubiquen al gènere Macrophoma. Les espècies de Phoma més importants inclñouen Phoma beta (de la bleda i remolatxa), Phoma batata(del moniato) i Phoma solani (de la patatera).[1]
Boerema, G. H.; de Gruyter, J.; Noordeloos, M. E.; Hamers, M. E. C. 2004. Phoma Identification Manual: Differentiation of Specific and Infra-specific Taxa in Culture. CABI.
Aveskamp, M.M.; de Gruyter, J.; Woudenberg, J.H.C.; Verkley, G.J.M.; Crous, P.W. «Highlights of the Didymellaceae: A polyphasic approach to characterise Phoma and related pleosporalean genera». Studies in Mycology, 65, 2010, pàg. 1-60. DOI: 10.3114/sim.2010.65.01.
de Gruyter, J.; Woudenberg, J.H.C.; Aveskamp, M.M.; Verkley, G.J.M.; Groenewald, J.Z.; Crous, P.W. «Redisposition of phoma-like anamorphs in Pleosporales». Studies in Mycology, 75, 6-2013, pàg. 1–36. DOI: 10.3114/sim0004.
.svg){kind=icon}
