Phlaocyon

Phlaocyon

Període
Oligocè inferior - Miocè inferior[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Carnivora
Família	Canidae
Subfamília	Borophaginae
Gènere	Phlaocyon Matthew, 1899
Espècies
P. achoros P. annectes P. latidens P. leucosteus P. mariae P. marslandensis P. minor P. multicuspus P. taylori P. yatkolai

Phlaocyon és un gènere extint de mamífer carnívor de la família dels cànids que visqué a Nord-amèrica des de l'Oligocè inferior fins al Miocè inferior, fa entre 18,5 i 33,3 milions d'anys. Se n'han trobat restes a Califòrnia, Colorado, Dakota del Sud, Florida, Nebraska, Oregon, Texas i Wyoming (Estats Units).^[1] Les espècies més petites d'aquest grup eren de la mida de la guineu menuda, mentre que les més grosses eren de la mida d'un coiot gros. La majoria eren omnívores, però n'hi ha dues que eren hipercarnívores.^[2] El nom genèric Phlaocyon significa ‘gos moledor’.^[3]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Phlaocyon

• Palmer, T. S. Index Generum Mammalium: A List of the Genera and Families of Mammals (en anglès). Departament d'Agricultura dels Estats Units, 1904. 
• Wang, X.; Tedford, R. H. Dogs: Their Fossil Relatives and Evolutionary History (en anglès). Columbia University Press, 2008. ISBN 978-0-231-13529-0.