Peter Brown (historiador)

Peter Brown

(2011)
Biografia
Naixement	26 juliol 1935 (89 anys) Dublín (Irlanda)
Formació	Shrewsbury School New College
Director de tesi	Arnaldo Momigliano
Activitat
Camp de treball	Antiguitat tardana
Ocupació	historiador, professor d'universitat, historiador de l'Església, erudit clàssic
Ocupador	Universitat de Princeton Royal Holloway College Universitat de Londres Universitat de Califòrnia a Berkeley Universitat de Califòrnia a Los Angeles
Membre de	Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1988–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Britànica Societat Filosòfica Americana
Professors	Arnaldo Momigliano
Obra
Estudiant doctoral	Kate Cooper, Kim Bowes (en) i Jamie Kreiner (en)
Premis
(2015)  Premi Dan David (2011)  Premi Balzan (2008)  Kluge Prize (en) (1999)  Premi Ausonius (1994)  Dr A.H. Heineken Prize for History (en) (1989)  Premi Ralph Waldo Emerson (1988)  membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica (1982)  Beques MacArthur  Cavaller de les Arts i les Lletres  Beca Guggenheim

Peter Robert Lamont Brown (Dublín, Irlanda, 26 de juliol de 1935) és un historiador especialista de la història romana i de l'Antiguitat tardana.^[1]

Peter Brown va néixer a Dublín, a Irlanda, l'any 1935, en una família protestant irlandesa-escocesa. Fins a l'any 1939, va passar l'hivern i la primavera de cada any al Sudan Angloegipci, on el seu pare treballava com enginyer ferroviari a Khartoum. La resta de l'any, tornava amb la seva mare a Bray, al Comtat de Wicklow, prop de Dublín. Des del desencadenament de la Segona Guerra Mundial, es quedà a Irlanda, on el seu pare no hi tornà finalment fins a l'any 1948.^[2]

Va estudiar a l'Aravon School, una escola preparatòria distingida de Bray, on hi va d'entrada llatí i francès. L'any 1948, Brown va entrar a la Shrewsbury School al Shropshire. És en aquesta escola on va començar a estudiar el grec antic i es va dirigir decididament cap a l'estudi de la història.^[3] Com ell ha explicat, per ell, estudiar grec no era tant interessar-se a l'Antiguitat clàssica, sinó sobretot estudiar els orígens del cristianisme.^[4]

Entre 1953 i 1956, Brown va rebre una ajuda econòmica per estudiar història moderna al New College d'Oxford. La major part de la seva diplomatura va versar en història d'Anglaterra en la seva integritat i en l'alta edat mitjana europea, del 919 al 1127, però al seu últim any escolar es va concentrar específicament a l'edat d'Agustí d'Hipona, i va estar particularment influït pels treballs d'Henri-Irénée Marrou i d'André Piganiol. Va tenir igualment la influència d'altres historiadors, comArnaldo Momigliano,^[5] que qualifica de mentor.^[4]

Ha estat professor d'història a Oxford fins a l'any 1975, a Londres entre 1975 i 1978, a Berkeley entre 1978 i 1986, període particularment estimulant,^[4] a continuació a Princeton.^[6] És igualment professor convidat a diverses universitats europees com el Col·legi de França i la universitat de Roma « La Sapienza ».

Professor emèrit de les universitats,^[7] és membre de la British Academy, de l'Acadèmia Reial d'Irlanda, de l'Acadèmia americana de les arts i de les ciències, de l'Acadèmia Reial neerlandesa de les arts i de les ciències, de la Medieval Academy of America i de la Societat americana de filosofia.És igualment membre associat de l'Accademia Nazionale dei Lincei.^[8]

Més enllà de la seva obra principal sobre sant Augustí i dels seus nombrosos treballs sobre la difusió del cristianisme, l'aportació de Peter Brown a la historiografia de la fi de l'imperi romà i dels començaments de l'Edat mitjana és decisiva, per la seva participació en l'elaboració de la noció d'Antiguitat tardana, tal com és el cas d'Henri-Irénée Marrou. Aquesta nova periodificació, que Brown va contribuir a fer emergir a partir dels anys 1960, permet superar el debat sobre la decadència de l'imperi romà.^[9]

Peter Brown és doctor honoris causa de moltes universitats, entre les quals :

• Premi del Consell de les Arts de Gran Bretanya (1967) ;
• Premi MacArthur (1982) ;
• Premi Vursell de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres (1988) ;
• Ralph Waldo Emerson Award (1989) ;
• Premi Heineken (1994) ;
• Premi Ausonius (1999) ;
• Premi John-Werner-Kluge (2008) ;
• Premi Balzan (2011) ;
• Premi Jacques Barzun d'història cultural de la Societat Filosòfica Americana (2012) ;
• Premi R. R. Hawkins (2012) ;
• Premi Dan David (2015).

• Membre de l'Orde de l'Imperi britànic.50x50px
• Chevalier de l'Orde de les Arts i les Lletres (1996).50x50px

• Augustine of Hippo: A Biography (1967/2000) – ISBN 0-520-22757-3, nova edició, amb nou epíleg, ISBN 978-0-520-22757-6
• The World of Late Antiquity: AD 150–750 (1971/1989) – ISBN 0-393-95803-5
• The Making of Late Antiquity (1978) – ISBN 0-674-54321-1
• The Cult of the Saints: Its Rise and Function in Latin Christianity (1981) – ISBN 0-226-07622-9
• Society & the Holy in Late Antiquity (1982) – ISBN 978-0-520-06800-1
• The Body and Society: Men, Women, and Sexual Renunciation in Early Christianity (1988) – ISBN 0-231-06101-3
• Power and Persuasion: Towards a Christian Empire (1992)
• Authority and the Sacred: Aspects of the Christianisation of the Roman world (1995) – ISBN 0-521-49904-6
• The Rise of Western Christendom (1996/2003) – ISBN 0-631-22138-7
• Poverty and Leadership in the Later Roman Empire (2002)
• Through the Eye of a Needle: Wealth, the Fall of Rome, and the Making of Christianity in the West 350–550 AD (2012)
• The Ransom of the Soul: Afterlife and Wealth in Early Western Christianity (2015)
• Treasure in Heaven: The Holy Poor in Early Christianity (2016)