Pere el d'Osca (aragonès: Pero I d'Aragón) (Valle de Echo, 1068 - Vall d'Aran, 1104 (Gregorià)) o Pere Sanxes fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Biografia
Fill primer del rei Sanç I d'Aragó i Pamplona i Isabel d'Urgell. Fou el germanastre gran dels futurs reis Alfons el Batallador i Ramir el Monjo.
Es va casar en primeres núpcies el 1086 a Jaca amb Agnès d'Aquitània, filla de Guillem VIII d'Aquitània i la seva tercera esposa Hildegard de Borgonya. D'aquesta unió va néixer:
En segones núpcies es casà el 16 d'agost de 1097 a Osca amb Berta de Savoia, filla del comte Pere I de Savoia i Agnès de Poitou. D'aquesta unió no tingueren fills.
Joventut
El 1089 el seu pare li va cedir el comtat de Ribagorça i Sobrarb, per conquerir la ciutat de Montsó, que també li fou concedida. S'hi va establir com a rei de Montsó en 1092, per consolidar les fronteres del seu territori.[1]
Regnat
Va ascendir al tron d'Aragó i Navarra el 4 de juny de 1094, a la mort del seu pare. Va continuar l'expansió central i oriental, i va arribar fins a la serralada d'Alcubierre i els Monegres. El 1095 va conquerir Osca, després de derrotar el cabdill Ahmed II Ibn Yusuf al-Mustain de Saragossa a la batalla de les planes d'Alcoraz.
Va lluitar al costat de Rodrigo Díaz de Vivar a la batalla de Bairén, a Gandia[2] el 1097. El 1101 va prendre Barbastre i Sarinyena i va posar setge a les ciutats de Saragossa i Tamarit de Llitera el 1104. Amb aquestes conquestes va consolidar la supremacia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes; va morir el 27 de setembre de 1104 a la Vall d'Aran.
Títols i successors
- A 1076: Ego Petrus, filius Sancii Aragonensium regis, filii Ranimiri regis[3]
- A 1098: Ego Petrus Sangiz dei gracia aragonensium et pampilonensium rex (…) ego Petro Sangiz[4]
Referències
Enllaços externs