Pere Rameil (Perpinyà, 18 d'abril de 1878 — Perpinyà, 4 de febrer de 1936) va ser un advocat i polític rossellonès, diputat a l'Assemblea Nacional Francesa, senador i secretari d'Estat.[1]
Biografia
Després d'un primer intent en 1910, fou elegit diputat a l'Assemblea Nacional Francesa en 1914, i va mantenir el seu escó fins al 1928 per Partit Republicà Socialista. En 1920, com a encarregat del pressupost de Belles Arts, va anunciar la transformació de l'Antic Palau del Trocadéro en Teatre Nacional Popular dirigit per Firmin Gémier. Va ser breument el sotssecretari d'estat per a l'Educació Tècnica i Belles Arts, des del 23 de juny fins al 18 de juliol de 1926, cosa que el permeté intervenir [2] en l'alliberament de Bonaventura Gassol, Rafael Ramis, Martí Vilanova, Joan Ysern, Pere Garrós i Manuel Marsà, detinguts el 14 de juliol del 1926 a la gran manifestació de París (alliberament en què també col·laborà Édouard Herriot, president de la Cambra de Diputats).[3]
Va ser elegit senador dels Pirineus Orientals des del 6 de juliol de 1930, a la mort de Juli Pams i Vallarino fins a la seva mort, quasi sis anys més tard. També va arribar a publicar alguns poemes i sainets.[4]
Referències
