|
Pere II de Borbó
El fill petit al servei del reiEra el tercer fill de Carles I de Borbó, duc de Bourbon, i d'Agnès de Borgonya. Els seus estrets vincles de parentiu amb els ducs de Borgonya el van empènyer al principi a oposar-se junt amb ells, a la monarquia. Va participar així en la Lliga del Bé Públic, però Lluís XI de França va aconseguir desenganxar-lo del partit dels prínceps i el va casar amb la seva filla Anna de França. El 1472 va combatre a Guiena al comte d'Armagnac Joan V d'Armanyac en nom del rei. Lluís XI de França li va confiar llavors la lluita contra Jaume d'Armanyac-Nemours, duc de Nemours i comte de la Marche, i li va donar el comtat de la Marche en recompensa. Pere de Beaujeu era llavors un dels principals consellers del sobirà. També va ser fet tinent general del regne el 1482, quan Lluís XI, molt malalt, va tornar del pelegrinatge a Saint-Claude. El duc de BorbóEl 1488, el seu germà gran Joan II de Borbó va morir. Fou el seu germà Carles II de Borbó, cardenal arquebisbe de Lió el que el va succeir però va morir abans d'acabar l'any. Pere va esdevenir llavors duc de Borbó, d'Alvèrnia, etc. Va reafirmar fortament la seva autoritat sobre els seus Estats que cobrien la major part del massís central. Va procedir a diverses reformes administratives. Malgrat les seves funcions al tribunal reial, sobretot en el moment de les regències que va ocupar amb la seva dona, es nega a absentar-se molt de temps de les seves terres i administra sobretot el regne de França des de la seva capital, Moulins-sur-Allier. Durant tota la seva vida, va ser, amb la seva dona un mecenes actiu. Va protegir així al mestre de Moulins, Joan Hey. Va fer reconstruir una part dels castells de l'estat dels borbons, com el d'Aigueperse o el de Moulins. El conseller del reiLa seva esposa Anna va ser regent del regne durant la minoria del seu germà el rei Carles VIII de França. A la majoria del rei, es va retirar a les seves terres doncs preferien dirigir la seva pròpia cort què tenir un paper subaltern a la de França. Va desaconsellar a Carles VIII d'embolicar-se en una expedició per reclamar el Regne de Nàpols. El 1474, a Montrichard, es va casar amb Anna de França (1461 † 1522), filla de Lluís XI de França, rei de França i de Carlota de Savoia, i va tenir:[1]
Després d'haver trobat el rei Lluís XII de França a Mâcon al començament del mes d'agost de 1503 amb la seva esposa Anna de França, Pere II de Borbó va agafar una febre. Dos mesos més tard, Anna va ajudar al seu espòs a redactar el seu testament, el 6 d'octubre. Al palau ducal de Moulins, el duc va rebre l'extremunció amb l'eucaristia i va morir el 10 d'octubre. El seu cor va ser enviat a la Col·legial de Notre-Dame de Moulins, mentre que el cos va ser inhumat a la capella nova del priorat clunisenc de Souvigny on la seva filla i després la seva esposa se li van unir[2] El funeral va ser sumptuós, en part calcat del cerimonial reial, i testifiquen la potència dels ducs de Bourbon.[3] Com que el seu fill Carles havia mort solter i sense fills el 1498, el va succeir la seva filla Susana i el seu gendre Carles de Borbó-Montpensier. Emblemàtica Com a fill petit de la casa de Borbó, Pere de Beaujeu va començar per portar les armes de la casa de Borbó, però la barra de gules estava carregada d'un compon amb les armes dels antics senyors de Beaujeu, o sigui un lleó de sable sobre camp d'or i un lambel de gules brocant. Fet duc, va suprimir aquest trencament. Va utilitzar d'altra banda diverses divises. Va reprendre així àmpliament l'emblemàtica tradicional de la casa de Borbó: la cintura carregada de la paraula Esperança i l'espasa ardent. A imitació de Carles VIII, va utilitzar igualment el cérvol alat. Va reemplaçar tanmateix la corona d'or del cérvol reial per la cintura d'Esperança dels ducs de Borbó. Notes i referències
Bibliografia
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pere II de Borbó
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
