|
Península de La Guajira
    La Guajira és la més septentrional de les penínsules sud-americanes, està situada entre l'extrem nord-oriental de Colòmbia i l'extrem nord-occidental de Veneçuela. Té una superfície propera als 25.000 km² i s'estén des de la badia de Manaure, en el mar Carib, fins a l'ensenada de El Calabozo, en el golf de Veneçuela. Políticament la seva major part pertany al departament colombià de La Guajira i una estreta banda litoral que és al sud pertany a l'estat de Veneçuela de Zulia. Fins finals del segle xix Veneçuela i Colòmbia es disputaven la seva sobirania,[1] però amb el laude arbitral de 1881 gran part d'aquesta passà a Colòmbia GeografiaAccidents costaners
Relleu
ClimaRep l'influx dessecant dels vents Alisis i junt amb la costa nord-occidental de Veneçuela i les Antilles conforma el cinturó àrid pericaribenc; també els vents alisis causen una surgència de les aigües litorals profundes que incrementen la productivitat pesquera al llarg de la costa occidental de La Guajira; al pedemeont les pluges s'incrementen. Per això el clima i la vegetació és molt variat. La pluviometria anual oscil·la des dels 300 (matollar semidesèrtic costaner) als 3000 litres (selva hiperhumida a la Sierra Nevada de Santa Marta). A la serralada de Macuira,d'uns 9000 m d'altitud, hi ha un bosc nebulós protegit amb el nom de Parc Nacional Natural Macuira. La Guajira i sectors similars del nord i occident de Veneçuela han estat habitats ja en època precolombina per l'ètnia wayúu, que mantenen la seva llengua i gran part de la seva cultura. Bibliografia
|
|||||||||||||||||||||||
