Pedro Amalio López
Pedro Amalio López (Madrid, 10 de juliol de 1929- 25 de juny de 2007) va ser un realitzador de televisió espanyol.[1] BiografiaDesprés d'estudiar peritatge mercantil i graduat social, es va convertir en crític cinematogràfic a diverses publicacions, labor que va exercir entre 1950 i 1955. Durant aquest temps, a més va treballar com a guionista a l'Escola Oficial de Cinema i als Estudios Moro. El 1956 es va incorporar a la nounada Televisió espanyola com a realitzador i va participar en la primera emissió de la cadena el dia 28 d'octubre d'aquest any. Pioner de la televisió a Espanya, durant els següents anys va realitzar tota mena de programes, des d'informatius i magazins, com Aeropuerto Telefunken, comèdies com Escenas de la vida vulgar o concursos, como el primer emès per televisió a Espanya: Preguntas al espacio.[2] Però aviat s'especialitzaria en programes dramàtics, i va participar en títols com Silencio, vivimos (1962) i Fernández, punto y coma (1963), ambdues amb guions i interpretació d'Adolfo Marsillach, Tras la puerta cerrada (1963), Las doce caras de Juan (1967) amb guió de Jaime de Armiñán i interpretació d'Albert Closas. Era d'ideologia antifranquista i va conduir batalles amb la censura que va reeixir a vèncer en ocasions, com quan el 1965 amb Las Brujas de Salem d'Artur Miller.[3] El 1969 va realitzar l'adaptació televisiva de la novel·la El comte de Montecristo (1969), La saga de los Rius (1976), els magazins Todo es posible en domingo (1974) i 300 millones (1977), dirigit per Gustavo Pérez Puig, així com diverses adaptacions als espais Primera Fila, Novela i Estudio 1, destacant dins d'aquest últim la posada en escena de Julio César (1965) i Macbeth (1966). Al març de 1983, el nou director de la cadena, José María Calviño, prescindeix dels serveis de Pedro Amalio López, que troba acomodament a la Televisió de Galícia (TVG).[4][5] No obstant això el 1986 Pilar Miró el recupera per a TVE en nomenar-lo director de producció de programes. Als anys 90 va tornar a la realització, amb adaptacions de Calígula i El beso de la mujer araña (ambdues el 1996) i el 2000 realitza Carlota, de Miguel Mihura, en la nova etapa d'Estudio 1.[6][3] Premis
Referències
|