Patricio Pedro Escobal López
Patricio Pedro Escobal López (Logronyo, 24 d'agost de 1903 - Nova York, 25 de novembre de 2002),[1][2] conegut simplement com a Perico Escobal, va ser un futbolista exiliat als Estats Units durant la Guerra Civil espanyola. BiografiaCom a futbolistaNascut a Logronyo el 1903, de pare biscaí i mare riojana.[1] En finalitzar el batxillerat, va estudiar a Madrid enginyeria industrial. Havent jugat a futbol a l'escola, el 1921 va debutar a Oporto amb el Reial Madrid.[3] Amb l'equip madrileny va formar una gran defensa, arribat a ser capità i sent elogiat per la premsa de l'època.[3] Malgrat que no va arribar a debutar amb la selecció espanyola, va ser convocat pels Jocs Olímpics d'Estiu de 1924, esdevenint el primer esportista olímpic de La Rioja.[2] El 15 de juny de 1924 va participar en el partit d'inauguració de l'estadi logronyès de las Gaunas amb el CD Logroño.[2] El 1928 deixa el Reial Madrid per malaltia i per finalitzar els seus estudis d'enginyeria. Juga al Racing Club de Madrid i el Nacional, tornant al Reial Madrid CF per jugar-hi la temporada 1930-31 on disputà quatre partits a Primera divisió. Escobal va acabar la seva carrera al CD Logroño on guanyà el Campionat Regional Guipuscoà.[1] Empresonament i exiliPerico Escobal estava afiliat a Izquierda Republicana i durant la seva trajectòria esportiva es posicionà a favor de la professionalització del futbol i la creació d'un sindicat de futbolistes.[3] Va ser detingut al juliol del 1936 a Logronyo acusat de maçó, d'ajudar la causa republicana i de contribuir a la crema de convents a Madrid. Va ser empresonat durant tres anys, on va contraure l'anomenat mal de Pott. El 1939 es va embarcar a Portugalete al vaixell Magallanes amb la seva dona i un fill, establint-se a Nova York. No va tornar a Espanya excepte per enterrar la seva mare als anys 50. Referències
Enllaços externs
|