Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Partit per la Llibertat (Països Baixos)

Infotaula d'organitzacióPartit per la Llibertat
(nl) Partij voor de Vrijheid Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtPVV Modifica el valor a Wikidata
SobrenomPVV Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiapopulisme de dreta
nacionalisme
euroescepticisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat dePartit Popular per la Llibertat i la Democràcia Modifica el valor a Wikidata
Creació22 febrer 2006
Activitat
Membre deIdentitat i Democràcia Modifica el valor a Wikidata
Membres1 (2006) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaGeert Wilders (2006–) Modifica el valor a Wikidata
Part dePatriotes per Europa Modifica el valor a Wikidata
Senadors
4 / 75
Diputats
37 / 150
Comissaris del Rei
0 / 12
Diputats als Estats provincials
34 / 570
Eurodiputats
0 / 29
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webpvv.nl Modifica el valor a Wikidata

Youtube: UCCEuhjaT09ArS77AJm6etXw Modifica el valor a Wikidata

Partit de la Llibertat (neerlandès Partij voor de Vrijheid, PVV) és un partit polític neerlandès de dreta fundat el 2006 i dirigit per Geert Wilders.

Ideologia

El partit ha estat descrit com a populista[1] i d'extrema dreta, pel tarannà de les signatures de suport que ha rebut, com el Front Nacional i Vlaams Belang. El 2007 el sindicalista democristià Doekle Terpstra va fer una campanya contra el seu cap Wilders, des del diari Trouw, acusant-lo de discriminar els treballadors musulmans.

Història

El 2004, Wilders va deixar el Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) pel seu desacord amb l'entrada de Turquia a la Unió Europea, i es constituí en diputat en solitari. El 2005 va fer campanya contra la Constitució Europea, que als Països Baixos fou rebutjada per un 62% dels vots. Se li va unir el gener de 2006 Bart Jan Spruyt, director de la conservadora Fundació Edmund Burke, per a proporcionar-li un ideari ultraconservador, però l'estiu el deixà, incapaç d'atraure Joost Eerdmans i Marco Pastors, amb un programa on es barreja liberalisme econòmic i conservadorisme en cultura i immigració, contrari a l'ampliació de la UE a Turquia i oposat a la doble nacionalitat, que hauria impedit ser ministres als diputats socialistes Ahmed Aboutaleb i Nebahat Albayrak i contra els que va presentar una moció de confiança.

A les eleccions legislatives neerlandeses de 2006 va obtenir el 5,9% (579.490 vots) i 9 escons, però no va presentar candidats a les provincials de 2007. A les eleccions legislatives del 2010 el partit va fer un gran avanç, obtenint el 15,5% (1.435.349 vots) i 24 escons, i esdevenint el tercer partit neerlandès en el Parlament, donant suport al govern de coalició del Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD) i la Crida Demòcrata Cristiana (CDA) encapçalat per Mark Rutte, però va fer caure el govern en no arribar a un acord per implementar noves mesures per reduir al dèficit fiscal.[2] A les eleccions generals de 2017 amb Wilders al seu capdavant, tots els grans partits van descartar formar coalicions amb el PVV, i el van deixar fora de qualsevol possibilitat de formar part del següent govern i encara menys d'encapçalar-lo. El PVV va acabar aconseguint el segon lloc després de guanyar 20 places, 5 més que el 2012, que van suposar un fort retrocés.[3]

En el que es va descriure com "un dels majors trastorns polítics de la política holandesa des de la Segona Guerra Mundial",[4] el partit va guanyar 37 de 150 escons a la Cambra de Representants a les eleccions legislatives neerlandeses de 2023.[5] Després de mesos de negociacions, el PVV va acordar les bases del seu primer govern de coalició de quatre partits de dretes als Països Baixos, encapçalat per Dick Schoof amb el partits Partit Popular per la Llibertat i la Democràcia (VVD), Nou Contracte Social (NSC) i el Moviment Ciutadans-Pagesos (BBB).[6]

Resultats electorals

Cambra de Representants

Any Lider Vots % Escons +/– Govern
2006 Geert Wilders 579,490 5.89 (#5)
9 / 150
Nou Oposició
2010 1,454,493 15.45 (#3)
24 / 150
Augment 15 Suport extern
2012 950,263 10.08 (#3)
15 / 150
Disminució 9 Oposició
2017 1,372,941 13.06 (#2)
20 / 150
Augment 5 Oposició
2021 1,125,022 10.81 (#3)
17 / 150
Disminució 3 Oposició
2023 2,442,318 23.7% (#1)
37 / 150
Augment 20 Coalició

Senat

Any Vots % Escons +/– Govern
2011 72[7] 12.74 (#4)[7]
10 / 75
Nou Suport extern
2015 66[7] 11.58 (#4)[7]
9 / 75
Disminució 1 Oposició
2019 38[7] 6.46 (#7)[7]
5 / 75
Disminució 4 Oposició
2023 34 5.52 (#7)
4 / 75
Disminució 1 Oposició

Parlament Europeu

Any Vots % Escons +/– Notes
2009 Pre-Tractat 772,746 16.97 (#2)
4 / 25
Nou [8]
Post-Tractat
5 / 26
Augment 1 [9]
2014 633,114 13.32 (#3)
4 / 26
Disminució 1 [10]
2019 Pre-Brexit 194,178 3.53 (#10)
0 / 26
Disminució 4 [11]
Post-Brexit
1 / 29
Augment 1 [12]
2024 1,056,316 16.97 (#2)
6 / 31
Augment 5


Referències

  1. Spearing Ortiz, A. I. «Fighting back against populism» (en anglès). The New Federalist, 10-08-2013. [Consulta: 1r març 2014].
  2. Andrew Rettman. «Opposition parties rescue Dutch budget plan» (en anglès). Brussels: EU Observer, 27 d’abril 2012. [Consulta: 25 maig 2024].
  3. «VVD 33 zetels, PVV voorlopig tweede partij» (en neerlandès). NOS, 16-03-2017. [Consulta: 2 agost 2020].
  4. Corder, Mike; Casert, Raf. «Anti-Islam populist Wilders heading for a massive win in Netherlands in a shock for Europe». La Haia: Associated Press, 22-11-2023. Arxivat de l'original el 22 de novembre 2023. [Consulta: 22 novembre 2023].
  5. «Politieke aardverschuiving: PVV veruit de grootste, coalitie afgestraft» (en neerlandès). NOS, 23-11-2023.
  6. Boztas, Senay. «Far-right Geert Wilders agrees deal for Dutch coalition government» (en anglès). The Guardian, 15-05-2024. [Consulta: 25 maig 2024].
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 "Verkiezingsuitslagen Eerste Kamer 1918 - heden Arxivat 4 March 2016 a Wayback Machine." (in Dutch), Kiesraad. Retrieved 9 March 2017.
  8. «Kiesraad: Europees Parlement 4 juni 2009» (en neerlandès). Kiesraad.
  9. «Extra zetel Europees Parlement naar PVV» (en neerlandès). Volkskrant.nl.
  10. «Kiesraad: Europees Parlement 22 mei 2014» (en neerlandès). Kiesraad.
  11. «Kiesraad: Europees Parlement 23 mei 2019» (en neerlandès). Kiesraad, 04-06-2019.
  12. «Extra zetel Europees Parlement naar PVV» (en neerlandès). Nu.nl.

Vegeu també

Enllaços externs

  • Web del Partij bor de Vrijhayd (neerlandès)
Kembali kehalaman sebelumnya