Parisita-(Nd)

Parisita-(Nd)
Fórmula química	CaNd₂(CO₃)₃F₂
Epònim	parisite group (en) i neodimi
Localitat tipus	Bayan Obo mine (en)
Classificació
Categoria	carbonats
Nickel-Strunz 10a ed.	5.BD.20b
Nickel-Strunz 9a ed.	5.BD.20b
Heys	12.1.12
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 12,328(1) Å; b = 7,1185(4) Å; c = 28,463(4) Å; β = 98,53(1)°
Grup espacial	bb
Duresa (Mohs)	4 a 5
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,679 nε = 1,754
Birefringència	δ = 0,075
Més informació
Estatus IMA	aprovat i publicat sense aprovació (N)
Codi IMA	IMA2024-013
Símbol	Pst-Nd
Referències	[1][2]

La parisita-(Nd) és un mineral de la classe dels carbonats que pertany al grup de la parisita. Rep el nom de J.J. Paris, antic gerent de la mina de maragdes de Muzo, Colòmbia.

La parisita-(Nd) és un carbonat de fórmula química CaNd₂(CO₃)₃F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional en el mes de juliol de l'any 2024,^[3] i encara resta pendent de publicació, tot i que es coneix des de final dels anys vuitanta.^[4] Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4 i 5.

Segons la [[classificació de Nickel-Strunz] pertany a «05.BD: Carbonats amb anions addicionals, sense H₂O, amb elements de terres rares (REE)» juntament amb els següents minerals: cordilita-(Ce), lukechangita-(Ce), zhonghuacerita-(Ce), kukharenkoïta-(Ce), kukharenkoïta-(La), cebaïta-(Ce), cebaïta-(Nd), arisita-(Ce), arisita-(La), bastnäsita-(Ce), bastnäsita-(La), bastnäsita-(Y), hidroxilbastnäsita-(Ce), hidroxilbastnäsita-(Nd), hidroxilbastnäsita-(La), parisita-(Ce), röntgenita-(Ce), sinquisita-(Ce), sinquisita-(Nd), sinquisita-(Y), thorbastnäsita, bastnäsita-(Nd), horvathita-(Y), qaqarssukita-(Ce) i huanghoïta-(Ce).

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Centre Nacional de Recerca de Geoanàlisi de Pequín (República Popular de la Xina), amb el número de catàleg NRCGA2024001, i al Museu Geològic de la Xina, també a Pequín, amb el número de catàleg: GMCTM2024003.^[3]

Va ser descoberta al dipòsit de Bayan Obo, a Mongòlia Interior (Xina), en marbre dolomític. També ha estat descrita a les mines de ferro de Fen, a Nome (Telemark, Noruega). Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcita, aegirina, quars i amfíbols sòdics.