Paret verdaParet verda, mur vegetalitzat o jardí vertical, és un tipus de jardineria urbana. És una paret interior o exterior parcialment o completament coberta per vegetació. Segons les necessitats, poden tenir un sistema de regatge integrat. Sovint es cobreixen les parets d'heura, anglesina o altres plantes enfiladisses de forma més o menys espontània. Des dels anys 1980, es va començar desenvolupar sistemes de jardineria vertical amb una estructura per facilitar i fixar-hi les plantes i integrar-hi altres espècies que les plantes enfiladisses tradicionals. S'hi veu una eina per a millorar el microclima urbà, netejar l'aire, fixar la pols, baixar la temperatura i augmentar l'estètica, per exemple de parets mitgeres cegues.[1] És un fenomen antic, els Jardins penjants de Babilònia –probablement només una llegenda– són un exemple del concepte. De vegades es considera l'arquitecte Patrick Blanc com el creador d'aquest concepte vers la fi de la dècada de 1980.[2] Stanley Hart White, un professor d'Arquitectura i Paisatgisme va ser el primer per patentar un sistema de paret verda (Green wall) el 1938.[3][4] L'any 2015, la paret verda més gran del món cobria una superfície de 2.700 m² i estava situada a l'International Convention Center a la ciutat de Los Cabos (Mèxic), un edifici dissenyat per l'arquitecte mexicà Fernando Romero per la cimera dels G-20 de 2012.[5][6] La popularitat de parets (o teulats) verdes continua creixent. El «Jardí Tarradellas» va ser la primera paret verda «moderna» de Barcelona, una iniciativa de l'Institut de Paisatge Urbà i Qualitat de vida per reaprofitar les mitgeres dels edificis.[7] Se'n creen per exemple en aeroports per millorar-ne l'estètica.[1] Referències
Enllaços externs
|