|
Parc Natural del Desert de les Palmes
El Parc Natural del Desert de les Palmes és un parc natural de la Generalitat Valenciana, situat a la comarca de la Plana Alta.[1] Aquest paratge de 3.200 hectàrees,[2] que inclou la serra del Desert de les Palmes i la serra de les Santes,[3] fou declarat parc natural pel govern valencià el 16 d'octubre de 1989.[2] El nom del parc prové de la serra que el domina, i aquesta el rep per la presència d'una congregació carmelitana, orde que denomina d'aquesta manera als espais dedicats a la retirada espiritual. La segona part del nom és deguda a l'abundància del margalló (Chamaerops humilis), l'única palmera endèmica d'Europa.[1] Flora.jpg) La vegetació del parc natural es troba en un estat de regeneració a conseqüència dels greus incendis que va sofrir entre 1985 i 1992,[1] però tot i així encara és molt interessant. El sòl existent permet el creixement de l'alzina surera i de la carrasca, però a causa de la transformació de l'ecosistema natural pels incendis i les transformacions agràries la seva presència és molt escassa. També hi ha arbusts com l'arboç, el marfull, el matapoll, l'aladern i l'al·lòctona i invasora canya de Sant Joan (Arundo donax). FaunaLa fauna del parc és variada destacant el gripau llevador, el llangardaix ocel·lat, el lludrió ibèric la colobra d'escala entre els rèptils i amfibis. La població d'aus és molt rica destacant l'àguila cuabarrada, el xoric, el tallarol esparverenc, el xot, el mussol, el mussol banyut o el dux entre les rapaços. També són comuns la perdiu, la tórtora, la tallareta, el Jynx torquilla o el corb. Llocs d'interès La presència de la congregació carmelita ha dotat al parc de dos importants monuments com són el Monestir antic i el Monestir nou. A més, en el parc es troba un patrimoni arquitectònic important com les runes del Castell de Montornés (Benicàssim) i del de Miravet que daten de l'època musulmana,[2] l'ermita de les Santes (1617).[1][2] També cal destacar-hi el Castell Vell i l'Ermitori de la Magdalena,[1] lloc on es trobava antigament la ciutat de Castelló de la Plana i a la que acudeixen els veïns de la capital en romeria de les canyes durant les festes de la Magdalena des de l'any 1378.[2] També s'hi ubica el Centre de Conservació de la Tortuga Mediterrània, a prop del monestir carmelita actual.[4] En la cresta del Desert es troba la Creu del Bartolo, recordant que la creu és signe de vida. EconomiaDegut a les necessitats econòmiques que sorgiren a finals del segle xix en la congregació carmelitana, es començà a produir una beguda a partir de diverses plantes de la serra anomenada licor carmelità. Municipis i accessosEls municipis del parc són: Borriol, Castelló de la Plana, La Pobla Tornesa, Benicàssim i Cabanes, i la majoria del parc queda dividida entre aquests dos darrers.[1] En estar situat molt a prop de la capital de la Plana, entre la costa i el corredor del Maestrat, el seu accés és molt senzill, tant per l'autovia de la Plana CV-10 (eixides de Cabanes, la Pobla o Borriol) com amb la nacional N-340.[1] L'eixida de l'autopista és la 46 Castelló Nord - Benicàssim.[1] Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parc Natural del Desert de les Palmes |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
