L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció. La secció d'introducció ha de definir el tema i resumir els punts més importants de l'article.
16 MB/s originalment Després 33, 66, 100, 133 i 166 MB/s
Nombre màxim de dispositius
2 (mestre/esclau)
Protocol
Paral·lel
Cable
Cable de cinta pla de 40 fils, posteriorment incrementat a 80 per evitar cross-talk.
Pins
40
Patillatge
Pin 1
Reset
Pin 2
Ground
Pin 3
Data 7
Pin 4
Data 8
Pin 5
Data 6
Pin 6
Data 9
Pin 7
Data 5
Pin 8
Data 10
Pin 9
Data 4
Pin 10
Data 11
Pin 11
Data 3
Pin 12
Data 12
Pin 13
Data 2
Pin 14
Data 13
Pin 15
Data 1
Pin 16
Data 14
Pin 17
Data 0
Pin 18
Data 15
Pin 19
Ground
Pin 20
Key
Pin 21
DMARQ
Pin 22
Ground
Pin 23
I/O write
Pin 24
Ground
Pin 25
I/O read
Pin 26
Ground
Pin 27
IOC HRDY
Pin 28
Cable select
Pin 29
DDACK
Pin 30
Ground
Pin 31
IRQ
Pin 32
No connect
Pin 33
addr 1
Pin 34
GPIO_DMA66_Detect
Pin 35
addr 0
Pin 36
addr 2
Pin 37
Xip select 1P
Pin 38
Xip select 3P
Pin 39
Activity
Pin 40
Ground
Pin 41
+ 5V (logic)
Pin 42
+ 5V (motor)
Pin 43
Ground
Pin 44
TYPE (0-ATA)
El sistema ATA (advanced technology attachment) o IDE (integrated device electronics, electrònica de dispositiu integrada), controla els dispositius d'emmagatzematge massiu de dades, com els discs durs (HDD) i ATAPI (advanced technology attachment packet interface) i també afegeix dispositius com les unitats CD-ROM.
Cable IDE clàssic de 40 connectors.
Com en el seu antecessor (el sistema IDE) l'electrònica del controlador del dispositiu es troba integrada dins la placa electrònica del dispositiu, al contrari de les versions anteriors que estava en placa a part. Les diverses versions de sistemes ATA són:
Parallel ATA (s'està utilitzant la sigla PATA)
ATA-1.
ATA-2, suporta transferències ràpides en bloc i multiword DMA.
ATA-3, és l'ATA-2 revisat i millorat. Tots els anteriors suporten velocitats de 16 MB/s.
ATA-4, conegut com a Ultra-DMA o ATA-33, que suporta transferències en 33 MB/s.
ATA-5 o Ultra ATA/66, originalment proposada per Quantum per transferències en 66 MB/s.
ATA-6 o Ultra ATA/100, suport per a velocitats de 100 MB/s.
ATA-7 o Ultra ATA/133, suport per a velocitats de 133 MB/s.
ATA-8 o Ultra ATA/166, suport per a velocitats de 166 MB/s.
Serial ATA, remodelació d'ATA amb nous connectors (alimentació i dades), cables, tensió d'alimentació i coneguda comunament com a SATA, suporta velocitats de 150 i 300 MB/s.
En un primer moment, els controladors IDE anaven com targetes d'ampliació, majoritàriament ISA, i només s'integraven a la placa mare d'equips de marca com IBM, Dell o Commodore. La seva versió més estesa eren les targetes multi I/O, que agrupaven les controladores modernes i de disquet, així com els ports RS-232 i el port paral·lel, i només models de gamma alta incorporaven sòcols i connectorsSIMM per escorcollar el disc. La integració de dispositius va comportar que un sol xip fos capaç de desenvolupar tot el treball.
Amb l'aparició del bus PCI, les controladores IDE gairebé sempre estan incloses en la placa base, inicialment com un xip, per passar a formar part del chipset. Sol presentar-se com dos connectors per a dos dispositius cadascun. Dels dos discs durs, un ha d'estar com esclau i l'altre com mestre perquè el controlador sàpiga a/de quina dispositiu enviar/rebre les dades. La configuració es realitza mitjançant jumpers. Habitualment, un disc dur pot estar configurat d'una d'aquestes tres formes:
Com Mestre ('Master'). Si és l'únic dispositiu en el cable, ha de tenir aquesta configuració, encara que de vegades també funciona si està com esclau. Si hi ha altre dispositiu, l'altre ha d'estar com esclau.
Com Esclau ('Slave'). Hi ha d'haver un altre dispositiu que sigui mestre.
Selecció per cable (Cable select). El dispositiu serà mestre o esclau en funció de la seva posició en el cable. Si hi ha un altre dispositiu, també ha d'estar configurat com Cable select. Si el dispositiu és l'únic en el cable, ha d'estar situat en la posició de mestre. Per distingir el connector en el qual es connectarà el primer bus IDE (IDE 1) s'utilitzen colors diferents.
Aquest disseny (dos dispositius a un bus) té l'inconvenient que mentre s'accedeix a un dispositiu l'altre dispositiu del mateix connector IDE no es pot utilitzar. En alguns chipset (Intel FX triton) no es podria fer servir tan sols l'altre IDE al mateix temps.
Aquest inconvenient està resolt en S-ATA i en SCSI, que poden utilitzar dos dispositius per canal.
Els discs IDE estan molt més estesos que els SCSI a causa del seu preu molt més baix. El rendiment de IDE és menor que SCSI però s'estan reduint les diferències. El UDMA fa la funció del Bus Mastering a SCSI amb el que es redueix la càrrega de la CPU i augmenta la velocitat i el Serial ATA permet que cada disc dur treballi sense interferir als altres.
De tota manera encara SCSI és superior es comença a considerar l'alternativa S-ATA per a sistemes informàtics de gamma alta, ja que el seu rendiment no és molt menor i la seva diferència de preu si resulta més avantatjosa.
