 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Els parèntesis (en singular, parèntesi) són signes de puntuació. S'utilitzen de dos en dos per separar o intercalar un text dintre d'un altre.[1]
Per distingir-los, se'ls sol anomenar:
- parèntesi que obre o parèntesi esquerre, al símbol (
- i parèntesi que tanca o parèntesi dret, al símbol)
En matemàtica, els parèntesis s'utilitzen per indicar precedència o definir un argument.
Ús en el llenguatge
En el llenguatge, habitualment tenen els següents usos:
- En les clàusules o frases intercalades amb un sentit explicatiu independent. Per exemple: La ciutat de Gandesa (capital de la Terra Alta) ha estat triada com a capital de la cultura catalana.
- Per indicar una data. Per exemple: Pau Claris era el President de la Generalitat quan esclatà la Guerra dels Segadors (1640).
- Per contenir els aclariments corresponents a abreujaments i sigles. Per exemple: L'OMS (Organització Mundial de la Salut) és un organisme internacional.
- Per tancar traduccions. Per exemple: Alea iacta est (la sort està tirada).
Al llenguatge SMS i els escrits a Internet s'usen com a part de les emoticones per indicar l'expressió dels llavis, de manera que un parèntesi que tanca és un somriure i un parèntesi que obre és un símbol de tristor.
Ús en matemàtica
En matemàtica els parèntesis serveixen per definir com s'ha d'avaluar una fórmula. Per exemple:
- 2·(3 + 4) ≠ (2·3) + 4
Serveixen també per definir l'argument d'una funció. Per exemple:
- f(x) és l'especialització de f en x
Per denotar tuples s'usen tant els parèntesis comuns com els parèntesis angulars.
- (1, 2) és la coordenada x = 1, y = 2
- G = <V, E> vol dir que G és una estructura matemàtica composta d'altres dues, V i E.
En informàtica, els llenguatges funcionals es caracteritzen per requerir molts parèntesis. Un dels quals és el LISP.
Referències
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.152. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 6 desembre 2014].
Viccionari
