|
Paràbola de la figuera La paràbola de la figuera és una paràbola de Jesucrist explicada en els tres Evangelis sinòptics: Mateu XXIV, 32-35; Marc XIII, 28-31; i Lluc XXI, 29-33. No ha de ser confosa amb la Paràbola de la figuera estèril, a sant Lluc, XIII, 6-9. Aquesta paràbola és immediatament seguida d'una exhortació a la vigilància. Text
InterpretacióJesús explica més endavant que aquesta paràbola ha de ser inclosa en una perspectiva escatològica. Com el Discurs a la muntanya de les Oliveres, on Jesús empra un vocabulari apocalíptic, se serveix de la figuera per evocar els fins últims i l'arribada del temps de la Passió. El doctor de l'Església Joan Crisòstom diu, a la seva homilia 77, que un estiu espiritual vindrà a esborrar l'hivern penós d'aquest món, però afegeix que el Messies agafa l'exemple de les estacions per tal de mostrar la naturalesa real del món, i que el que es professa és immutable.[2] Referències
|
