Pane e tulipani
Pane e Tulipani és una pel·lícula de comèdia romàntica italiana del 2000 comèdia romàntica dirigida per Silvio Soldini. La pel·lícula és protagonitzada per Licia Maglietta i Bruno Ganz com Rosalba Barletta i Fernando Girasole. La pel·lícula va formar part de la selecció oficial a nombrosos festivals de cinema, com ara el 53è Festival Internacional de Cinema de Canes[1] i el Festival Internacional de Cinema de Toronto.[2] ArgumentRosalba Barletta, una mestressa de casa napolitana de Pescara, es troba encallada durant unes vacances familiars. En lloc d'esperar al seu marit controlador i infidel, fa auto-stop camí a casa, només per desviar-se impulsivament a Venècia. Allí la dona, que aviat es queda sense diners, troba allotjament amb un restaurant del maître d'hôtel, Fernando Girasole, un home gran d'Islàndia que parla un italià refinat i literari. Rosalba es troba gaudint de la seva nova vida: enllaça una afectuosa amistat amb la massatgista Grazia, veïna de Fernando, i troba feina en una petita floristeria dirigida per Fermo, un anarquista gran i malhumorat que es veu conquistat per les maneres educades de la dona.[3] Mentrestant, el seu marit va enviar a Costantino, un lampista torpe que ha vingut a l'entrevista a la seva empresa, com a detectiu privat per trobar-la. Rosalba se sent cada cop més atreta per la personalitat delicada, romàntica i misteriosa del cambrer discret, i entre ells es desenvolupa una relació de petits gestos quotidians. D'altra banda, durant la seva recerca, Costantino coneix la Grazia i de seguida s'enamora d'ella. Truca al marit de Rosalba i deixa la seva feina de detectiu, al·legant que ja no té intenció de buscar la seva dona. No obstant això, a la Rosalba s'hi uneix finalment l'amant del seu marit, una amiga de la família, que la indueix a tornar a casa, fent-li creure que el seu fill s'ha drogat durant la seva absència. Abandona la seva vida a Venècia per tornar als seus deures parentals i a la rutina diària, descobrint que res ha canviat en absolut i que el seu fill no està realment en perill. Deixat sol a Venècia, Fernando agafa en préstec la furgoneta de Fermo per emprendre un viatge a Pescara, on finalment declara el seu amor a Rosalba. La dona torna així definitivament a Venècia amb el seu fill petit. Repartiment
Música
TaquillaLa pel·lícula es va estrenar el 27 de juliol de 2001 i va recaptar 32.933 dòlars el cap de setmana d'obertura. Va guanyar 5.318.679 $ bruts al mercat americà i 3.159.755 $ al mercat estranger per un total mundial de 8.478.434 $.[4] Reconeixements
Referències
Enllaços externs
|