El poble de Palol està situat[1] al sud-est del nucli principal del seu terme, la vila de Ceret, als peus de la part més muntanyosa del seu terme comunal. El seu antic terme ocupava tot el sector sud-est de l'actual terme de Ceret, aproximadament una cinquena part d'aquest terme actual.
El límit oriental d'aquest antic terme coincideix molt amb el de l'actual terme de Ceret, des del Pic del Bolaric cap al nord-est, almenys fins a arribar al Tec. El límit septentrional era el mateix riu, mentre que el meridional era també l'actual termenal de Ceret, a la zona del Pic del Bolaric. L'occidental, ara del tot desdibuixat dins del terme comunal de Ceret, però estava format principalment pel Còrrec de Noguereda.
El relleu de l'antic terme de Palol és format per tres elements destacats, entre els quals destaca el Pic del Bolaric, d'una altitud[2] de 1.031 metres. També es troben el Puig d'en Galí (725 metres) i el Puig de Miralles (725 metres), tots dos situats més al nord que el Pic del Bolaric. Entre el Pic del Bolaric i el Puig de Miralles es troba el Coll de Miralles (710 metres) per on passa la ruta que vé del Coll de Fontfreda en direcció a la Selva. Antigament Palol posseïa una mina de pirites cúbiques.[3][4]
Història
El primer esment conservat[5] de Palol és del 1277: Palatiolo superiori et inferiori.
Durant la primera meitat del Segle XIV, Palol va ser un poble depenent de Berenguer II de Sant Joan, senyor[5] de Sant Joan de Pladecorts. El 1396, es va fer l'inventari de béns i possessions[6] del senyor de Palol Pierre de Calhar.
Palol va ser declarat comuna el 1790 i, més endavant, va ser fusionat[7] · .[8] el 1823 amb Ceret. En algun document del segle xix apareix grafiat, per error, Paloll.
Becat, Joan. «37-Ceret». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
Cardenas, Fabricio. Histoire de Palol, Procès-Verbal de délimitation de la commune de Palol : Limites avec la commune de Céret, 2013.
Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpinyà: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972.
Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. París: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5.
Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. París: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9.
Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Ceret». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
Prudhomme, Louis-Marie. Dictionnaire universel, géographie, statistique, historique et politique de la France, t. 1. París: Imprimerie Baudouin, 1804.
Sagnes (dir.), Jean. Le pays catalan, t. 2. Pau: Société nouvelle d'éditions régionales, 1985. ISBN 2904610014.