|
Palmer (grup de música)
Palmer és un grup de pop electrònic valencià.[1][2] Els seus integrants són la doctora Aina Monferrer Palmer i Jordi Palau.[3][4] Defineixen el seu estil com transfolk.[5] TrajectòriaEl grup va començar amb Aina Monferrer en solitari amb el nom artístic Aina Palmer, i Jordi Palau s'hi va incorporar per al segon disc. El primer disc, Psicopompa (2020)[6] és farcit de cites filosòfiques i sonoritats urbanes, donant naixement a un nou moviment autoanomenat «xonisme intel·lectual» que practica una estètica kitsch i amb la influència d'Antònia Font, Senior i el Cor Brutal, Beach House, Erik Satie o Los Planetas. En les seues lletres hi ha una simbiosi entre aspectes formals de la filosofia i la quotidianitat mundana on trobar la transcendentalitat.[7][8] L'any 2021, va publicar fallanca, juntament amb Jordi Palau d'Orxata Sound System,[9] una al·legoria d'estil pop punk i folk-pop de sis temes en què s'hi troba des de «mareta», que en paraules de Monferrer és «la típica cançó de bressol valenciana», fins a l'última carta del darrer alcalde republicà de Borriana quan li acabaven de comunicar la data del seu afusellament a «fusilao».[6] El 2021, el grup van rebre el Premi Ovidi a millor lletra per «les ungles»,[10] la cançó amb més guitarra i influència punk del disc,[11] i que també va servir d'avançament.[12] El 22 de febrer de 2022 va publicar el segon disc de durada llarga, SOLATGE.[13] Respecte al disc anterior es prescindeix de la guitarra i s'opta per sons completament elèctrics. Pel que fa a les referències, s'inclouen mostrejadors de la veu de Concha Piquer, la retransmissió de Paco Nadal de la Final de l'Individual del 1995 entre el Genovés i Álvaro, l'himne del Barça i el del PP i la cançó «Flying free». Conté també una cançó amb un sermó de Sant Vicent Ferrer, es versiona l'Himne de l'Exposició i es reivindica a la guerrillera La Pastora.[13] El disc s'acompanya d'un espectacle audiovisual,[14] d'un fanzín i d'un lloc web on s'explica el procés creatiu del disc.[15] El 11 de abril de 2023 es va publicar el tercer disc de durada llarga, Derelicte.[16] En aquest treball predominen sons electrònics inspirats per la música de la Ruta Destroy però incorporant elements actuals. Es tracta d'un disc festiu però amb lletres més intimistes i personals.[16] L'11 d'octubre de 2024[17] va treure, amb la discogràfica Poni de Troia, Conxorxa, d'estil autodefinit com Transfolk.[5] Tracta temes d'actualitat com la lluita pel territori, l'habitatge i el canvi climàtic.[5] Discografia
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||
