Pablo Sanz Agüero
Pablo Sanz Agüero (Nieva, Segòvia; 2 de març de 1932 - Madrid; 13 de setembre de 2012) va ser un actor espanyol.[1][2] BiografiaDedicat a l'escena des de la seva joventut, va començar treballant a Teatres Universitaris, mentre estudiava Dret a la Universitat de Valladolid. La seva carrera ha estat molt centrada en la televisió; el seu primer treball a TVE es remunta a 1957, en què interpreta per a la cadena recentment creada El bobo de la olla, un entremès de Lope de Rueda. En els anys successius es converteix en un rostre habitual de la pantalla petita, i al llarg de tres dècades arriba a interpretar més de seixanta personatges en espais com Estudio 1 o Novela. En la temporada 1961-1962 exercí també de presentador en el programa musical Escala en hi fi. Les seves incursions al cinema van ser més espaiades i van tenir, potser, menor fortuna que en televisió. Destaquen títols com Días de feria (1960) La Guarda cuidadosa (1965) o Tú estás loco, Briones (1980). Finalment va desenvolupar una notable trajectòria com a actor tetral, amb obres com Los tres etcéteras de Don Simón (1958), Celos del aire (1967), La fundación (1974), Una vez al año (1976), Julio César (1976), La detonación (1977), Las bacantes (1978), i Diálogo secreto (1984), totes elles d'Antonio Buero Vallejo, sustituïnt en aquesta última a Ismael Merlo després de la seva mort, La difunta (1990), de Miguel de Unamuno, Las de Caín (1993), dels germans Álvarez Quintero o Doce hombres sin piedad (2001), de Reginald Rose.[3] En 1967 va obtenir el Premi Antena de Oro en la seva categoria de Televisió. Va estar casat amb l'actriu Asunción Villamil. Enterrat al costat de la seva esposa, al Cementiri de Fuencarral.[4] Trajectòria a TVE
Referències
|