Les nimfes d'algunes espècies poden assolir grans dimensions (de fins a gairebé 4 cm en el cas de Perla marginata).
Els estadis nimfals una mica avançats es poden distingir clarament de les altres famílies de plecòpters per la presència de traqueobrànquies a les bases de les potes.[1][3]
Reproducció
Els adults emergeixen durant l'estiu i poden viure entre 1 i 3 anys.[4]
Alimentació
Totes les espècies d'aquesta família són depredadores actives de tota classe d'invertebrats de mida inferior a la seva, encara que pertanyin a la mateixa espècie.[1][4]
Tenen un comportament força nerviós, poden realitzar desplaçaments a contracorrent molt importants i els adults són atrets per les fonts de llum. En aigües calmes, mouen llurs cossos amunt i avall per mantindre la circulació de l'oxigen de l'aigua a través de les brànquies.[1][4]
Observacions
Són molt sensibles a la manca d'oxigen dissolt a l'aigua. Si se'ls priva d'aigua corrent en un recipient de dimensions reduïdes (com un pot o una safata), és molt fàcil que morin al cap de pocs minuts. Això els fa especialment sensibles a la contaminació i els atorga un valor destacat com a indicadors de la qualitat de l'aigua.[1][4]
Referències
↑ 1,01,11,21,31,4J. Ortiz i M. Ordeix (ed.), 2009: Espiadimonis, nàiades, sabaters i cuques de capsa. Els macroinvertebrats dels rius i zones humides de Catalunya. Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis - Museu Industrial del Ter i Eumo Editorial. Manlleu i Vic. Pàg. 55-56. ISBN 978-84-9766-357-1
.svg){kind=icon}
