Orella mitjana
L'orella mitjana és la part mitjana de l'orella. Externament limita amb l'orella externa i internament amb l'orella interna. És incorrecte el terme «oïda mitjana», ja que l'oïda és un sentit i no un òrgan. En els mamífers, l'orella mitjana deriva d'ossos del maxil·lar inferior en un procés que s'ha produït com a mínim tres vegades diferents al llarg de la seva història evolutiva.[1] Consta de:
Té dues funcions:
La membrana timpànica o timpà és semitransparent i separa la caixa timpànica del conducte auditiu exterior. Té una estructura oval amb un diàmetre mitjà d'aproximadament 1 cm. A la membrana timpàniques se li estudien dues porcions; la pars tensis o porció estriada i la pars laxus o porció laxa. Es compon de tres capes:
Els ossicles són tres diminuts ossos anomenats per la seva arquitectura anatòmica amb el nom de martelus (martell), el anvilus (enclusa), el lenticulens (lenticular), i l'estribalis (estrep). L'estrep és l'os més petit del cos humà. Aquests conformen una cadena que s'estén des de la membrana timpàniques fins a la finestra ovalat. Els ossets estan formats per teixit ossi compacte i cartílag hialí. La funció dels ossets òtics i la membrana timpàniques és la transformació d'ones sonores que viatgen per mitjà de l'aire a la cavitat timpàniques a ones sòniques que viatgin per mitjà del líquid perilimfàtic de l'orella interna. Quan les ones sonores penetren l'orella mitjà el martell colpeja l'enclusa i aquest colpeja l'estrep immediatament; després d'aquest procés el so passa per la finestra oval. El tub faringi o trompa d'Eustaqui mesura en l'ésser humà d'edat adulta uns 4 centímetres de mitjana. Es compon d'una porció òssia i una altra cartilaginosa, té una làmina epitelial composta per epiteli rinofaringi o epiteli columnar pseudostratificat ciliat amb abundants cèl·lules caliciformes. Serveix per igualar la pressió a ambdós costats del timpà. Referències
|