Octavi Fullat i Genís

Octavi Fullat i Genís

Biografia
Naixement	12 gener 1928 (96 anys) Alforja (Baix Camp)
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació	Religiós i filòsof
Ocupador	Universitat Autònoma de Barcelona Universitat de Barcelona
Membre de	Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1995–)
Orde religiós	Clergues Regulars de les Escoles Pies
Obra
Estudiant doctoral	Joan-Carles Mèlich
Premis
(1998)  distinció Jaume Vicens Vives (1994)  Creu de Sant Jordi
Lloc web	octavifullat.com

Octavi Fullat i Genís (Alforja, Baix Camp 1928) és un sacerdot escolapi i filòsof català. Guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

El 1957 va ser destinat a l'Escola Pia del carrer Diputació, de Barcelona, amb i allí, juntament amb el Pare Josep Almirall i Andreu organitzà el Centre Escolapi de Muntanya (CEM)],^[1][2] introductor de l'escoltisme a l'Escola Pia de Catalunya.

El 1961 es doctorà en filosofia a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Jaume Bofill i Bofill, aleshores catedràtic de metafísica, qui l'inicià en Plató, Sant Tomàs d'Aquino i Johann Eckart. Viatjà força, conegué Albert Camus i Jean-Paul Sartre, estudià amb Claude Lévi-Strauss, Michel Foucault i Jules Vuillemin.

Fou professor ajudant de la Universitat de Barcelona fins al 1966 quan fou expulsat per motius polítics. Va ser un dels 462 catalans més vigilats per la policia^[3] durant el franquisme. Del 1970 al 1976 ocupà diversos càrrecs a l'Institut de Ciències de l'Educació i del 1972 al 1998 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, de la que en fou catedràtic el 1986. El seu pensament ha evolucionat des de l'escolàstica, per a posteriorment incloure elements marxistes i freudians i elaborar una filosofia de l'educació emmarcada en un catolicisme obert, i en la qual s'especialitzà en tres línies: epistemologia de les ciències de l'educació, antropologia pedagògica i axiologia-teleologia de l'educació.

Ha impartit nombrosos cursos i conferències, ha publicat nombrosos articles al Butlletí de la Societat Catalana de Pedagogia i llibres, centrats generalment en la filosofia de l'educació. Ha estat president del Consell Escolar de Catalunya (1989-1993), del Consell Superior d'Avaluació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (1994-1998) i representant de Catalunya a la Fundació de les Regions Europees per a la Recerca en Educació i en Formació (1991-1998). Des del 1995 forma part de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1994 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi i el 1998 amb el premi Jaume Vicens Vives.

• L'home i Déu (1961)
• La moral atea d'Albert Camus (1963)
• La pedagogia a la Unió Soviètica (1965)
• La joventut actual: el nostre futur (1968)
• La domesticació del sexe (1969)
• Educació i escola, dia rera dia (1973)
• Marx y la religión (1974)
• Educación: desconcierto y esperanza (1976)
• Filosofías de la educación (1978)
• La universitat a trossos (1982)
• Verdades y trampas de la pedagogía (1984)
• Diccionari filosòfic castellà-català / català-castellà (1984) (director)
• Eulàlia la ben parlada (1987)
• Filosofía de la educación: concepto y límites (1988)
• La peregrinación del mal (1988)
• Paideusis. Antropologies pedagògiques actuals (1990)
• Viatge inacabat (1990)
• Final de viatge (1992)
• Política de la educación (1994)
• Antropología filosófica de la educación (1997)
• Filosofía de la educación (1999)
• Els valors d'Occident (2001)
• El siglo postmoderno (2001)
• Pedagogía existencialista y postmoderna (2002)
• L'autèntic origen dels europeus (2005)
• La meva llibertat (2006)
• La meva veritat (2008)
• La meva bellesa (2010)

• Octavi Fullat i Genís - Lloc web oficial
• Ressenya d'Octavi Fullat a l'IEC Arxivat 2007-02-13 a Wayback Machine.