Oca d'esperons

Oca d'esperons

Plectropterus gambensis
Dades
Pes	5,4 kg 4,375 kg 140 g
Nombre de cries	6,5
Període d'incubació de l'ou	31 dies
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22680057
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Anseriformes
Família	Anatidae
Gènere	Plectropterus
Espècie	Plectropterus gambensis Linnaeus, 1766
Subespècies
P. g. gambensis P. g. niger
Distribució

L'oca d'esperons ^[1] (Plectropterus gambensis), és un ocell de la família dels anàtids (Anatidae) de grans dimensions, que s'ha relacionat amb la subfamília dels tadornins (Tadorninae) però que diferències anatòmiques i genètiques han fet que s'haja creat la seva pròpia subfamília dels plectropterins (Plectropterinae).^[2] És l'única espècie del gènere Plectropterus Stephens, 1824.

• Fan una llargària de 75 – 115 cm amb un pes de 4-6.8 kg, ocasionalment fins a 7 kg, essent els mascles més grans que les femelles.^[3] Es tracta del més gros entre els anseriformes africans.
• És principalment de color negre, amb cara blanca i grans pegats blancs en les ales.
• La raça nominal té una zona blanca molt extensa al ventre i flancs, mentre la zona blanca de la meridional és molt més petita.
• Bec vermell, amb una taca també vermella a la cara, molt més gran als mascles.
• Esperons als angles de les ales, que poden ser utilitzats en conflictes intraespecífics.

Viu als rius, pantans i llacs de l'Àfrica subsahariana, a excepció dels boscos densos de la República Democràtica del Congo central i les zones àrides de Namíbia i Botswana.

Fa el seu niu ocult en la vegetació prop de l'aigua, però també pot aprofitar forats als arbres o altres cavitats i encara vells nius d'ocell martell.

Aquesta espècie abundant i gregària s'alimenta d'herba, però passa la part central del dia descansant a l'aigua.

Se n'han descrit dues subespècies:

• Plectropterus gambensis gambensis (Linnaeus) 1766. Des del sud de Mauritània fins a Etiòpia i cap al sud fins al riu Zambesi.
• Plectropterus gambensis niger Sclater,PL 1877. Al sud del Riu Zambesi, fins a la Província del Cap.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oca d'esperons

• Josep del Hoyo; Andrew Elliott & Jordi Sargatal (Hrsg): Handbook of Birds of the World (Volume 1: Ostrich to Ducks). Lynx Edicions, Barcelona, 1992, ISBN 84-87334-10-5
• T. Bartlett: Ducks And Geese - A Guide To Management. The Crowood Press, 2002, ISBN 1-85223-650-7