Nunc dimittis
El Nunc dimittis (/nʊŋk dɪˈmɪtɪs/) o Càntic de Simeó és un càntic basat en el text bíblic del segon capítol de l'Evangeli segons Lluc del qual pren el seu nom de les seves paraules del text en llatí: Nunc dimittis servum tuum.. ("Ara, Senyor, deixa que el teu servent se'n vagi en pau..."[Lluc 2:29–32:4]). Simeó era un jueu devot que, segons l’evangeli de sant Lluc, l'Esperit Sant li havia promès que no moriria fins que hagués vist el Salvador. Quan Maria i Josep varen portar el Nen Jesús al Temple de Jerusalem per a la cerimònia de la Presentació, Simeó era allà, i va agafar Jesús als seus braços mentre pronunciava les paraules del nunc dimittis. VersionsGrec original en grec (novum Testamentum Graece):
Llatí (vulgata):
Escenes Litúrgiques i musicalsEl Nunc dimittis és el càntic evangèlic tradicional per l'Oració de la Nit (completes), com el Benedictus i Magníficat són els càntics evangèlics tradicionals de l'Oració de Matí i l'Oració de Vespre respectivament. A les esglésies luteranes, el Nunc Dimittis es pot cantar després de la recepció de l'Eucaristia.[1] Citacions literàries
Vegeu tambéReferències
|