En la tradicio de l'Església Catòlica Romana, el nom religiós és el nom que pren un religiós o una religiosa. Es tracta, generalment, de nom d'un sant o santa considerat com un model a seguir. Les persones que ingressen en un monestir poden triar un nom monàstic.
En la majoria d'escoles del budisme, els monjos o monges que són ordenats reben un nom budista escollit pel seu mestre que expressa una qualitat o una característica personal. També passa el mateix amb els budistes laics, els quals reben un «nom dàrmic» durant la cerimònia de presa de refugi.
Bernard Dompnier, Enquête au pays des frères des anges: les Capucins de la province de Lyon aux XVIIe et XVIIIe siècles, Travaux et recherches, Centre Européen de Recherches sur les Congrégations et Ordres Religieux Saint-Étienne, Vol. 3, Publications de l'université de Saint-Étienne, Français D'Ailleurs, Peuple D'Ici, Université de Saint-Étienne, 1993, 338 p.ISBN 2862720291 (en francès).
Danielle Rives, « Mourir au monde et renaître au divin : le nom en religion ». Dans : États civils en questions. Papiers, identités, sentiment de soi , sous la direction d'Agnès Fine, Paris, éditions du CTHS, coll. "Le regard de l'ethnologue", 2008 (en francès).
