Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Nobuhiko Obayashi

Plantilla:Infotaula personaNobuhiko Obayashi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ja) 大林宣彦 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 gener 1938 Modifica el valor a Wikidata
Onomichi (Imperi Japonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Setagaya (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pulmó Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Seijo
institut prefectural Onomichi-kita Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, catedràtic, compositor, director de televisió, muntador, guionista, productor de cinema, productor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorUniversitat de Ciències i les Arts de Kurashiki
Universitat Shobi
Institut de Disseny de Nagaoka Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeKyōko Ōbayashi Modifica el valor a Wikidata
FillsChigumi Ōbayashi Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0541244 FilmAffinity: 252906103 Allocine: 211590 Rottentomatoes: celebrity/nobuhiko_obayashi Anime News Network: 38419 Allmovie: p104910 TMDB.org: 132305
Spotify: 2ag2iTZx9ozasn7Krtx6El Last fm: 大林宣彦 Musicbrainz: 10b3abca-9711-4b99-9a7c-9f241108bb37 Discogs: 4054107 Allmusic: mn0003759924 Modifica el valor a Wikidata

Nobuhiko Obayashi (大林 宣彦, Ōbayashi Nobuhiko) Onomichi, 9 de gener de 1938 - Setagaya, Tòquio; 10 d'abril de 2020)[1][2] va ser un director, guionista i editor de pel·lícules i anuncis de televisió japonès. Pioner en l'ús de les cintes de 8 i 16 mm. al Japó. Les seves pel·lícules es caracteritzen pel seu estil visual surrealista.

Biografia

Va iniciar estudis de medicina, que va abandonar pel cinema, a mitjan anys cinquanta va ingressar a la Universitat de Seijo per estudiar arts. Al costat de Shuji Terayama i Donald Richie va iniciar diversos projectes de cinema experimental.[3][4]

Va començar la seva carrera durant els anys 1960 com una figura pionera en el cinema experimental japonès, etapa que va durar deu anys, i dirigint comercials, alguns d'ells protagonitzats per l'actor Charles Bronson per a una campanya de productes masculins, abans de passar a dirigir obres més convencionals, com a televisió i llargmetratges.[5][6][7]

Etapa experimental

Pioner en l'ús del 8 mm. i 16 mm. considerats per a no professionals i enregistraments casolans, va trobar en aquests format una fórmula econòmica i adaptable al seu concepte que va aplicar a les sèries de curts i mediometrajes on va emprar la tècnica stop-motion –animació en volum– amb un estil personal diferenciat, un exemple d'això van ser Dandanko (1960), E no Naka no Shoujo (1960) ambdues de 8 mm. Al costat de la tècnica stop-motion, va usar muntatges en els quals accelera i desaccelera els plans amb els quals les seves cintes adquireixen dinamisme, aquesta tècnica la va aplicar en Mokuyoubi (1961), Katami (1963), Nakasendo (1963) i a Onomichi (1963) una sèrie de tema paisatgístic. Durant aquesta etapa va emprar a més tècniques com el muntatge fragmentat, música pop inspirat en el fotograva parpelleig. Aquesta etapa finalitza amb Confession en 1968, en el qual el director va passar una període de deu anys sense rodar.[3][4]

Retorn

Després d'un període de deu anys sense producció, estrena com a director rodant Hausu estrenada 1977. La pel·lícula va ser encarregada per la productora Toho en 1975, qui li va proposar rodar fora del circuit comercial convencional. El guió de Hausu va partir del bombardeig d'Hiroshima i fa un gir de rosca al gènere de terror donant lloc a una cinta experimental aclamada per la crítica internacional.[3][6]

Dirigió en 1983 Live-action, basada en les novel·les Tok wo Kakeru Shoujo del autor Yasutaka Tsutsui. Malgrat que roman majorment desconegut fora de el Japó, ha rodat més de quaranta pel·lícules en els seus 50 anys de treball en el mitjà. La seva obra pòstuma va ser Labyrinth of Cinema (2019).[4][5][6][7]

La seva última obra Labyrinth of Cinema (2019), tenia previst la seva estrena el 10 d'abril de 2020, però va ser retardat a causa de la pandèmia mundial per coronavirus.[8]

Defunció

A l'agost de 2016 va ser diagnosticat de càncer de pulmó en estadi IV, amb una esperança de vida de tres mesos, va morir quatre anys després, el 10 d'abril de 2020, als 82 anys en el seu domicili en Setagaya, a Tòquio, a causa d'aquesta malaltia.[6][9]

Filmografia parcial

Any Pel·lícula Director Guionista Productor Editor Notes Ref(s)
1964 Complexe Sí Sí Sí Sí Curtmetratge; Primera pel·lícula d'Obayashi en 16 mm [10]
1966 Émotion Sí Sí Curtmetratge [11]
1977 Hausu Sí Sí Sí Sí També director d'efectes especials [12]
Hitomi no naka no houmonsha Sí també apareix com actor
1978 Furimukeba Ai Sí també conegut com Take Me Away! [13]
1979 Kindaichi Kosuke no boken Sí [14]
1981 Nerawareta gakuen Sí
1982 Tenkôsei Sí També coneguda com Exchange Students
1982 Kawaii Akuma Sí [15]
1983 Toki o Kakeru Shōjo Sí

[16]

1983 Reibyo densetsu Sí [17]
1983 Lover Comeback To Me Sí [18]
1984 Shounen Keniya Sí Sí Única pel·lícula animada d'Obayashi
1984 Haishi Sí Sí
1985 Sabishinbô Sí
Shimaizaka Sí [19]
1986 Kare no ootobai, kanojo no shima Sí Sí [20]
Noyuki yamayuki umibe yuki Sí [21]
1987 Hyôryu kyôshitsu Sí Sí Sí
1988 Ijintachi to no Natsu Sí
1989 Pekin no suika Sí [22]
1991 Futari Sí Sí [23][24]
1993 Mizu no tabibito: Samurai kizzu Sí Sí Sí [25]
1994 Onna-zakari Sí Sí [26]
1995 Ashita Sí [27]
1998 Sada: Gesaku · Abe Sada no shôgai Sí Sí [28][29]
Kaze no uta ga kikitai Sí Sí
2002 Nagoriyuki Sí Sí
2004 Riyû Sí
2012 Kono sora no hana: Nagaoka hanabi monogatari Sí Sí Sí [30]
2014 No no nanananoka Sí Sí Sí [31]
2017 Hanagatami Sí Sí Sí [32]
2019 Labyrinth of Cinema Sí Sí Sí Sí Última pel·lícula

Referències

  1. ↑ «Ōbayashi, Nobuhiko 1938- - Social Networks and Archival Context». Snac cooperative. [Consulta: 11 abril 2020].
  2. ↑ «大林宣彦監督が死去 映画「時をかける少女」「転校生」» (en japonès). 日本経済新聞 電子版. [Consulta: 11 abril 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Los fantasmas de Nobuhiko Obayashi». Desistfilm, 10-10-2012. [Consulta: 11 abril 2020].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Ōbayashi Nobuhiko: historias de cine y guerra» (en castellà). Nippon.com, 12-03-2018. [Consulta: 11 abril 2020].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Nobuhiko Obayashi» (en anglès). UbuWeb Film & Video. [Consulta: 7 març 2018].
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Falleció el director Nobuhiko Obayashi» (en anglès). Kudasai, 11-04-2020. [Consulta: 11 abril 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Director de “Hausu”, Nobuhiko Ôbayashi, fallece a los 82 años» (en castellà). Tónica. [Consulta: 11 abril 2020].
  8. ↑ «Fallece el director Nobuhiko Obayashi» (en castellà). Anime Manga Noticias, 10-04-2020. Arxivat de l'original el 2022-09-07. [Consulta: 11 abril 2020].
  9. ↑ «大林宣彦監督が死去 映画「時をかける少女」「転校生」» (en japonès). 日本経済新聞 電子版. [Consulta: 11 abril 2020].
  10. ↑ «Complexe - Nobuhiko Obayashi - The Film-Makers' Cooperative». The Film-Makers' Coop. [Consulta: 18 abril 2020].
  11. ↑ Hudson, David. «Beyond House: Nobuhiko Obayashi». The Criterion Collection, 13-04-2020. [Consulta: 7 novembre 2020].
  12. ↑ Galbraith IV, 1996, p. 219.
  13. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 312.
  14. ↑ Ôbayashi, Nobuhiko. «Kindaichi Kosuke no boken». Kadokawa Haruki Jimusho, 14-07-1979. [Consulta: 24 febrer 2022].
  15. ↑ Ôbayashi, Nobuhiko. «Kawaii Akuma». Nippon-TV, 10-08-1982. [Consulta: 24 febrer 2022].
  16. ↑ Galbraith IV, 1996, p. 397.
  17. ↑ Ôbayashi, Nobuhiko. «Reibyo densetsu», 30-08-1983. [Consulta: 24 febrer 2022].
  18. ↑ «Lover Comeback To Me (1983)» (en anglès). [Consulta: 24 febrer 2022].
  19. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 346.
  20. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 349.
  21. ↑ Sharp, 2008, p. 44.
  22. ↑ Variety's Film Reviews 1989-1990. R.R. Bowker, 1991 [Consulta: 10 abril 2020]. 
  23. ↑ O'Hara, Kate (compiler) «Movies: Theater Guide». New York. New York Media, LLC, 21-10-1991, pàg. 128. ISSN: 0028-7369 [Consulta: 10 abril 2020].
  24. ↑ Galbraith IV, 1996, p. 135.
  25. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 383.
  26. ↑ Sloan, Jane. Reel Women: An International Directory of Contemporary Feature Films about Women. Scarecrow Press, 2007, p. 146. ISBN 978-0810857384. 
  27. ↑ Galbraith IV, 2008, p. 391.
  28. ↑ Sharp, 2008, p. 190.
  29. ↑ Bowyer, Justin. The Cinema of Japan and Korea. Wallflower Press, 2004, p. 103. ISBN 978-1904764120. 
  30. ↑ Masangkay, May. «Filmmaker Nobuhiko Obayashi devotes himself to a message of peace via the big screen». The Japan Times, 16-08-2017. [Consulta: 10 abril 2020].
  31. ↑ Lee, Maggie. «Film Review: 'Seven Weeks'». Variety, 09-06-2015. [Consulta: 10 abril 2020].
  32. ↑ Young, Deborah. «'Hanagatami': Film Review». The Hollywood Reporter, 22-06-2018. [Consulta: 10 abril 2020].

Bibliografia
Kembali kehalaman sebelumnya