No (kana)
En l'escriptura japonesa,[1] els caràcters の (hiragana) i ノ (katakana)[2] són dos kanes que representen la Mora «no» pronunciada [no]. Ocupen la 25a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre ね i は; i la 26a posició en el poema iroha, entre ゐ i お.[3] En la taula que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (な行, «columna NA») i la cinquena fila (お段, «fila O»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.[4] Tant の com ノ provenen del kanji 乃. RomanitzacióEn tots els sistemes de romanització del japonès, tant el Hepburn, com el sistema modificat,[5], el Kunrei-shiki i el Nihon-shiki, の i ノ es romanitzen com a «no» Escriptura
Altres escriptures
ÚsEn la gramàtica japonesa の s'utilitza per si sola com a partícula gramatical. Té diversos usos com a partícula japonesa però un dels més coneguts és per a marcar possessió. Per exemple, la frase «私のソファ» (watashi no sofa) vol dir el meu sofà. En altres idiomesEn xinès escrit, especialment a Hong Kong i Taiwan, ha proliferat cert ús del caràcter の en cartells i marques comercials. S'usa al lloc del marcador possessiu 的 (de) del xinès modern estàndard o bé del marcador possessiu 之 (zhī) del xinès clàssic i es pronuncia igual que el caràcter xinès que substitueix en comptes del no original del japonès. Habitualment es fa com a manera de destacar amb un ús no estàndard del xinès o per a donar un estil exòtic o japonès. Referències
Bibliografia
|