|
NetBIOS
NetBIOS fou originalment desenvolupat per IBM i Sytek com a API's per al software client de recursos d'una xarxa d'àrea local (LAN). Des de la seva creació, ha sigut el fonament de moltes altres aplicacions de xarxa. HistòriaL'any 1984, IBM va dissenyar una simple interfície de programació d'aplicacions (API) per tal de connectar en xarxa els ordinadors que va anomenar Network Basic Input/Output System (NetBIOS). L'API NetBIOS proporcionava un disseny rudimentari perquè una aplicació es connectés i compartís dades amb altres màquines. És útil pensar en l'API NetBIOS com a extensions de xarxa per a crides de l'API BIOS estàndard. Amb BIOS, cada crida de baix nivell està confinada al maquinari de la màquina local i no requereix res més per a viatjar a la seva destinació. NetBIOS, de tota manera, originalment havia d'intercanviar instruccions amb ordenadors de xarxes IBM PC o Token Ring. Això va exigir doncs un protocol de transport de baix nivell per a transmetre les peticions d'una computadora a la següent.
El protocol NetBEUI es va fer molt popular a les aplicacions de xarxa, incloent aquelles que funcionaven amb Windows per a grups. Més endavant, van emergir també implementacions de NetBIOS sobre protocols IPX de Novell, que competien amb NetBEUI. Tanmateix, els protocols de xarxa escollits per la comunitat d'Internet eren TCP/IP i UDP/IP, i les implementacions de les interfícies de programació d'aplicacions (API) NetBIOS sobre aquests protocols de manera que en poc temps va créixer en gran manera la seva utilització.
UtilitatDe forma senzilla, NetBIOS, permet que les aplicacions 'parlin' amb la xarxa. La seva intenció és aconseguir aïllar els programes de qualsevol tipus de dependència de maquinari. També evita que els desenvolupadors de software hagin de desenvolupar rutines de recuperació en cas d'errors, d'encaminament o d'adreçament de missatges a baix nivell. En una xarxa local amb soport NetBIOS, les màquines són conegudes i identificades amb un nom. Cada computador de la xarxa té un nom únic. Cada PC d'una xarxa local NetBIOS es comunica amb la resta, ja sigui establint una connexió (sessió), fent servir datagrames NetBIOS o mitjançant broadcast. Les sessione permeten -com amb el protocolo TCP- enviar missatges més llargs i gestionar el control i recuperació d'errors. La comunicació serà punt a punt. Per altra banda els mètodes de datagrames i broadcast permeten a un ordinador de comunicar-se amb diversos altres al mateix temps, però estant limitats a la mida del missatge. A més, no hi ha control ni recuperació d'errors (igual que amb UDP). A canvi, s'aconsegueix una major eficiència amb missatges curts, al no haver d'establir una connexió. Funcionament i serveisNetBIOS ofereix els serveis de sessió descrits a la capa 5 del model OSI. S'encarrega d'establir la sessió i de mantenir les connexions. Però aquest protocol ha de transportar-se entre màquines a través d'altres protocols; donat que per si mateix no és suficient per a transportar les dades en xarxes tant LAN com WAN, per la qual cosa ha d'utilitzar un altre mecanisme de transport (Exemple: en xarxes LAN, protocol NetBEUI, en redes WAN protocol TCP/IP). Els protocols que poden donar el servei de transport per a NetBIOS són: IPC/IPX NetBEUI TCP/IP El fet d'haver de ser transportat per altres protocols es deu al fet que en operar a la capa 5 del model OSI, no ofereix un format de dades per a la transmissió, el qual sí que és ofert pels altres protocols que acabem de mencionar.
Quan un programa d'aplicació emet una interrupció NetBIOS, aquest requereix un servei de xarxa. La interfície NetBIOS defineix exactament com els programes d'aplicació poden usar la interrupció NetBIOS i els seus serveis.
Referències
Vegeu tambéEnllaços externs |
