|
Mugró
 En els mamífers teris, un mugró és una protuberància petita a la part més o menys central del pit o mamella que conté entre quinze i vint conductes lactis disposats al seu voltant, rodejada d'una àrea de pell sensible amb una pigmentació més fosca, coneguda com a arèola. La seva mida és d'aproximadament un centímetre de diàmetre i un centímetre de longitud. La seva finalitat fisiològica en les femelles és oferir al lactant la llet que produeixen les glàndules mamàries durant l'embaràs i el període de lactància de l'infant. En els mascles, els mugrons no tenen cap funció, excepte en alguns casos excepcionals de lactància masculina. EtimologiaLes primeres referències al terme "mugró" es troben al segle XVII; el seu origen és incert, tot i que podria derivar del llatí mucro, -ōnis, que es tradueix com "punta". No obstant, les variants dialectals "mocoró", "mugaró", "mugoró" o "mugueró" insinuen un possible origen preromà, com ara el sard "mógoro", traduït com a 'puig baix', que pareix en termes bascos i mediterranis fins al Caucas.[1] Referències
Vegeu també |
||||||||||||||||||||||
